El Maresme en positiu

La dolça espera / La dulce espera

2012-01-26T19:56:00.010+01:00

Un mes sense escriure no és excusa, és molt de temps per al meu estimat bloc i per vosaltres que em llegiu sovint o esporàdicament, però hi ha hagut, durant aquest temps, canvis substancials i importants en la meva vida com per, almenys, poder demanar-vos comprensió... En fi, la notícia és que: Seré PARE! El més important, el que més m’omple de felicitat és que serà el fill (o filla) de la persona que més estimo.

Doncs sí, amics i amigues. Ja sabeu el perquè de la meva absència temporal . Així Si tot va bé, al juliol hi haurà pel món una persona que portarà els nostres gens, que tindrà, mentre vagi creixent i desenvolupant-se, somnis, il·lusions... Jo no vull que sigui el més intel·ligent, ni el que jugui millor a futbol, ni el més maco ni el més...El que vull és que sigui molt feliç.

Ara estic en el moment de la dolça espera que arribi el nostre angelet... Perdoneu que no escrigui més, però m'estic començant a emocionar i ja sabeu que no m'ho puc permetre, sóc una persona molt cerebral...

Un mes sin escribir no es excusa, es demasiado tiempo para mi querido blog y para vosotros, los que me leéis, habitual o esporádicamente, pero durante este tiempo ha habido cambios importantes en mi vida como para poder pediros comprensión... La noticia es que: VOY A SER PADRE.

Así, amigos y amigas, ya conocéis el porqué de mi ausencia temporal, si todo va bien, en julio tendremos en el mundo a una personita que llevará nuestros genes, que tendrá, a medida que vaya creciendo, sus sueños, sus ilusiones... Yo no quiero que sea el más inteligente, ni el que juegue mejor a fútbol, ni el más guapo... Quiero simplemente que sea muy feliz.

Ahora estoy en el momento de la dulce espera a que llegue nuestro angelito... Perdonad que no escriba más pero me estoy empezando a emocionar y ya sabéis que no me lo puedo permitir, soy tan racional...

XXX Aniversario de Esquerra Socialista de Catalunya. Programa

2011-11-29T11:19:00.001+01:00

SABADO, día 3 de Diciembre de 2011.

9:00 a 10:00 horas RECEPCION Y ENTREGA DE DOCUMENTACIÓN

10:00 h. Acto de apertura

Pau Sanromán Torrejón (Coordinador General ESC-Vicepresidente CEDESC) José Antonio Pérez Tapias (Coordinador Federal de IS-PSOE)
José Zaragoza Alonso (Secretario de Organización y Finanzas del PSC)

10,30 h. 1ª ponencia
SALIDA PARA LA CRISIS ECONOMICA: CAUSAS, MEDIDAS ADOPTADAS Y PERSPECTIVAS FUTURAS.

Moderador: Miguel Ángel Escobar Gutiérrez (Secretario de Comunicación Portavoz de UGT de Catalunya)

“Valoración de las medidas aplicadas: EE.UU, Europa, España”, a cargo de: Benjamin Bastida Vilà, (Catedrático de Economía Aplicada dela Universidad de Barcelona)
“¿Qué hacer?”, a cargo de: Juan Torres López, (Catedrático de Economía dela Universidad de Sevilla)

16,00 h. 2ª ponencia

LA ESPAÑA PLURAL: EN QUE ESTADO ESTAMOS Y QUE CUESTIONES
QUEDAN PENDIENTES DE RESOLVER.

Moderador: Ignacio Sotelo Martínez (Ex-catedrático de Sociología dela Universidad Libre de Berlín)
“El marco constitucional español y el europeo”, a cargo de: Antonio García Santesmases, (Catedrático de Filosofía Política dela UNED)
“L´Estatut de Catalunya y su futuro”, a cargo de: Isidre Molas Batllori, (Catedrático de Derecho Constitucional)
“El Federalismo: es posible y necesario, ¿cómo y cuando?”, a cargo de: Miquel Iceta Llorens, (Viceprimer Secretario y Portavoz del PSC)

21:30h. CENA CONMEMORACION XXX ANIVERSARIO (información al final de este programa)

DOMINGO, día 4 de Diciembre de 2011.

10,00 h. 3ª ponencia :

LAS CORRIENTES DE OPINION Y GRUPOS SURGIDOS EN BASE AL PRÓXIMO, XII CONGRESO DEL PSC Y LA DEMOCRACIA INTERNA DENTRO DEL SOCIALISMO.
Moderador: Joan Ferran Serafini , (Miembro dela C.E. del PSC y del
Parlament de Catalunya.)
Participación de un representante de cada uno de los siguientes colectivos:

* CORRIENTE RENOVADORA PSC
* NOU SOCIALISME
* PERSUMARCAMBIAR
* 15M SOCIALISTA
* MÉS PSC
* CONGRÉS DES DE BAIX
* SOCIALIMO 3.0
* NOU CICLE
* ESQUERRA SOCIALISTA DE CATALUNYA

13:30. Sesión de clausura

Antonio Ruíz Serrano, (Presidente del CEDESC y Portavoz de ESC-PSC)
Juan Antonio Barrio de Penagos,(Portavoz de Izquierda Socialista-PSOE)
José Montilla Aguilera (Primer secretario del PSC)
ENTRADA LIBRE.
Para más información, dirigirse a: pau.sanro@gmail.com y 645995437
CENA XXX ANIVERSARIO ESC-CEDESC:

A las 21,30 h. del sábado, día 3 de diciembre, con una ALOCUCION ESPECIAL de FRANCESC CASARES, eminente abogado laboralista y ex-Presidente de la Asociación de Naciones Unidas en España. Los interesados, han de inscribirse previamente y abonar el coste de la misma: 30 euros.

Se debe ingresar en el nº de cuenta 2013-0116-13-0200990606 indicar el nombre del asistente y cena xxx aniversario (llevar el resguardo).

La cena tendrá lugar en Catalonia Hotel Plaza, Plaza de España, 6-8,

Barcelona – Tl 93 426 26 00,

Día ultimo de ingreso 26 de Noviembre de 2011, rogamos nos indique su reserva y pago de la misma a-mail pau.sanro@gmail.com

HOTEL alojamiento participantes de fuera de Catalunya:

Catalonia Hotel Plaza, Plaza de España, 6-8, Barcelona – Tl 93 426 26 00,

30 años de Esquerra Socialista de Catalunya

2011-11-10T17:50:00.006+01:00

El mes que viene, la corriente del PSC, Esquerra Socialista de Catalunya, ligada a Izquierda Socialista, a la que pertenezco, cumple 30 años. En este tiempo ha habido de todo, momentos buenos y otros no tanto, aunque eso mejor que yo lo conocen de primera mano los compañeros "históricos" como Antonio Ruiz, Pau Sanromán, Paco López... A ellos les debemos mucho porque son luchadores, personas valientes que siempre han estado en el momento y en el lugar oportuno cuando les hemos necesitado, cuando el Partido los ha necesitado, cuando la sociedad los ha necesitado. Y seguirán, seguiremos estando, no os quepa duda.

Esquerra Socialista de Catalunya representa esa ala izquierda tan necesaria en nuestro querido Partido, somos ese "Pepito Grillo" a veces molesto pero siempre bien intencionado que nos recuerda que somos un partido de izquierdas y que nuestro objetivo es siempre y en todo caso la defensa de la clase asalariada, autónomos, pensionistas, estudiantes...

En breve, os iremos informando de los actos que ya estamos preparando para la celebración de este 30 aniversario.

¡Un fuerte, caluroso y republicano abrazo a tod@s!

Ahora o nunca: el futuro de la sociedad, en nuestras manos

2011-11-03T20:10:00.004+01:00

Artículo de Juana Alabart

Este año se han presentado las instrucciones sobre el comienzo del curso escolar 2011/ 2012 a los centros públicos docentes no universitarios de la Comunidad de Madrid. Las medidas que ha impuesto la Comunidad de Madrid han supuesto unos brutales recortes en Educación Secundaria que han dado lugar a una gran movilización por parte del profesorado, alumnos y padres/madres. Estos recortes afectan de manera directa a la calidad de la enseñanza –en su detrimento— como nunca antes se había dado en esta comunidad: la pérdida del 15 % aproximadamente de profesores (3.200 profesores) supone la masificación de los alumnos en las aulas , la reducción de la atención a la diversidad del alumnado, el cierre de la biblioteca y otros servicios, la reducción o desaparición de la labor tutorial, la eliminación de los desdobles y la reducción o eliminación de las actividades extraescolares, entre otros . ¿Son estos los objetivos que deben perseguirse desde cualquier sistema educativo que, como tal, ha de velar por la mejora y el éxito de sus alumnos? ¿Es la Educación la que debe pagar con la falta de calidad problemas ajenos a ella? ¿Qué nos deparará unas medidas educativas tan agresivas?

El principal objetivo de cualquier sistema educativo es el de formar en todos los aspectos, de la mejor manera posible y con éxito a sus alumnos. En el caso de la educación pública, debería de ser igual. No olvidemos que la educación pública es la que debe garantizar la igualdad de oportunidades en lo que a educación se refiere; y si entendemos por éxito el desarrollo del individuo como persona y ciudadano dentro de la sociedad y para la sociedad, solo la educación pública tiene –o debería tener—los elementos necesarios para dicho éxito. Entonces, ¿qué objetivos se están persiguiendo?, ¿es el ahorro?, ¿ahorro en qué?, ¿ahorramos en el futuro de la sociedad? Es sospechoso, sin lugar a dudas.

Estas medidas no solo afectan directamente al alumnado, sino también a las personas que se dedican a la docencia, lógicamente. Como anteriormente se ha señalado, 3.200 profesores se han quedado sin empleo: estos son los profesores interinos de los que ha prescindido la Comunidad de Madrid para el actual curso escolar. También hay otro sector que aún no perdiendo su trabajo se ha visto afectado, los profesores que se han visto obligados a ejercer su profesión en asignaturas para las que no tienen competencia académica, como es el caso de una profesora formada durante dos décadas en el Conservatorio Superior y con una licenciatura en Ciencias de la Imagen Visual y Auditiva que hace poco explicaba en un conocido blog de educación que este curso imparte solo 10 horas de su asignatura y que la forma de completar su horario es repartiéndolo entre otras materias, Lengua y Matemáticas en un grupo de 1º de ESO de compensatoria: “Estudié Letras, pero llevo casi 20 años sin ver nada relacionado con las Matemáticas y ahora tengo que impartirlas”. Explica con gran preocupación que los más perjudicados son los alumnos, “no puedo aportarles nada más de lo que viene en el libro”. Lo primero que a cualquiera se le pasa por la cabeza, tras escuchar o leer estas palabras, es si no sería mejor para los alumnos y para esta profesora que dedicase su tiempo lectivo a la enseñanza de su materia, la Música (aunque posiblemente saldría muy caro…)

Estos duros recortes educativos no solo tienen efectos negativos a corto plazo, en un futuro se verán traducidos en un retroceso de la sociedad: una educación incompleta solo puede dar lugar a una sociedad incompleta. Además, como es ya sabido, la educación no es solo instrucción, es algo más complejo. La educación tiene como objetivo el desarrollo integral de la persona. En este complejo desarrollo es necesario el despliegue de toda la maquinaria educativa. ¿Qué esperamos de las generaciones venideras que hayan pasado por un sistema educativo incompleto como este? ¡No iremos a pensar que serán las que llenen las salas de conciertos, teatros y museos!

Hace unos días, el director de orquesta italiano Ricardo Mutti hacía una crítica que recogieron algunos medios de comunicación, se refería a los recortes llevados a cabo en su país y en otros países europeos a la Cultura, y dijo que antes que nada “hay que educar a los políticos”, en seis palabras dio con la causa del problema, aunque, posiblemente, fue injusto al generalizar y meter a todos en el mismo saco. También se refirió a la educación musical en estos términos: “Enseñar música no es poner la flauta en la boca de un niño, sino enseñarle a moverse dentro de esa maravillosa foresta que son los sonidos, adentrarse en las composiciones de Bach, Bellini o Beethoven”. Evidentemente, algo así queda muy lejos de los planteamientos educativos en los que la Comunidad de Madrid se está viendo inmersa, pero no por ello un fin por el que docentes, familias y la sociedad entera no debe dejar de apostar.

La sociedad merece ser atendida educativamente con garantías de éxito y necesita un sistema público que compense las necesidades de sus ciudadanos. La sociedad solo puede progresar si se estructura desde un sistema educativo completo, cueste lo que cueste: si tenemos profesionales capacitados para esta labor, no se puede prescindir de ellos. Por el contrario, si se deja de invertir en la educación pública, las consecuencias serán muy graves y muy difíciles de subsanar, tendremos que esperar a que otras generaciones puedan y sepan captar la raíz del problema y ponerle solución: para entonces, habrán pasado muchos años, tantos que ya nos será imposible disfrutar de algo tan al alcance de nuestras manos…

¡Ahora o “nunca”!, la Educación Pública merece estar en primera línea de las políticas educativas de todos los gobiernos, por el bien de la sociedad y de los ciudadanos que la conforman. No nos queda otra alternativa –a los que creemos en ella– que defenderla, protegerla y ensalzarla como la forma educativa idónea para nuestra sociedad.

Juana Alabar t

ETA fa callar les armes

2011-10-20T22:45:00.004+02:00

Per fi una bona notícia. Estavem ja cansats, esgotats de violència. Els ciutadans i ciutadanes d'aquest Estat volem conviure en pau i per fi ETA anuncia que deixa les armes. I és que qui actua amb violència perd tota la raó que pugui tenir.

Nota de premsa d'Esquerra Socialista de Catalunya en relació amb l'aprovació de les llistes al Congrés

2011-10-10T16:42:00.003+02:00

CONSELL NACIONAL PSC

Els membres d'Esquerra Socialista de Catalunya, ens hem abstingut en la votació d'avui, 8 d'octubre de 2011, al Consell Nacional del PSC, en el què s'han aprovat les llistes de candidats/es a les eleccions generals del proper 20N, presentada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

ESC, tal com ha manifestat el seu portaveu, Antonio Ruiz (en la seva intervenció davant el Consell Nacional), ha estat novament exclosa d'una llista, una llista no plural, en contra del manifestat per la Direcció del PSC. Obviant la petició d'aquesta Corrent feta a la Direcció del PSC i aprovada en algunes agrupacions. En aquesta petició es demanava la inclusió en les llistes d'un membre de la Corrent en un lloc que permetés la seva elecció, la persona representant en aquest cas, era el seu portaveu, Antonio Ruiz.
Ruiz, en la seva intervenció, ha reflexionat sobre el gir que la militància i la ciutadania en genaral demanda del Partit dels Socialistes. Gir que es una resposta a les polítiques neoliberals que amb l'excusa de la crisi estan aplicant els governs de dretes autonòmics i europeus, que condueix al nostre país a l'abandonament progressiu de l'Estat del Benestar i la pèrdua de tot allò aconseguit amb la lluita obrera dels darrers anys.
Novament, l'actual Direcció del PSC, no fa cas de les suggerències que la nostra Corrent d'Opinió, legalment constituïda dins el PSC fa al respecte.

COMITE FEDERAL PSOE

Així mateix, ens mostrem decebuts amb la decisió del Comitè Federal del PSOE, de relegar al 13è lloc al representant d'Izquierda Socialista, Juan Antonio Barrio

El Comitè Federal a aprovat les llistes amb 173 vots a favor i 14 abstencions. Queden fora els portaveus d'Izquierda Socialista Juan Antonio Barrio i José Antobio Pérez Tapias.

Les abstencions són del PSM i d'Izquierda Socialista pel descens en l'ordre de la llista de Madrid. El Comitè Regional del PSM va situar Juan Antonio Barrio en el número 11, però la Direcció del PSOE pretenia baixar-lo al 13. Davant aquest fet, Barrio ha decidit no acceptar anar en la llista.

Quelcom semblant ha succeït també a Granada. Allà la Direcció del Partit va oferir a José Antonio Pérez Tapias el lloc número 5, cosa que va provocar la no acceptació a anar en la llista. IS comptava amb tres diputats en l'actual legislatura. D'ells només continua el company Manuel de la Rocha, que ha comptat amb el recolzament de la Direcció d'UGT.

Tampoc el senador d'IS per Teruel en la present legislatura, Ángel Lacueva, apareix en les llistes pel Senat.

La Direcció del PSOE ha decidit prescindir dels portaveus d'IS en el pròxim Grup Parlamentari, el que es constituirà després de les eleccions del 20N.

Pau Sanromán (Coordinador Nacional ESC)
Victor Cerveto (Responsable Comunicació ESC)

Presentació d'Esquerra Socialista de Catalunya al Maresme

2011-10-05T14:10:00.007+02:00

Tinc l'honor de ser el representant del Maresme a la Coordinadora Nacional d'Esquerra Socialista de Catalunya. Espero veure créixer la Corrent a la Comarca com ho està fent arreu de Catalunya.
Les nostres propostes van dirigides, com podreu escoltar, a la recuperació del nostre electorat natural: la classe asalariada, pensionistes, estudiants, persones en situació d'atur, petits autònoms... I per això hem de treballar per aquestes persones, fent que es garanteixi l'Estat del benestar.

Per això us demano que demà hi sigueu tots i totes al'acte de presentació que farem a la seu de la Federació (Camí de la Geganta, 109 de Mataró).

Moltes gràcies a tots i totes pel vostre recolzament!

En Quim Mas al Senat!

2011-09-29T21:42:00.006+02:00

Haig de confesar-vos que avui estic especialment content: una de les persones més honrades, treballadores i capaces i què, a més a més és el meu padrí polític, ha estat proposat en el Consell de Federació del Maresme a les llistes del Senat. Així, en Quim Mas anirà a les properes llistes per aquesta cambra, mentre que una altra persona que aprecio també per tots els consells que m'ha donat en política, en Joan Rangel, hi serà a les llistes del Congrés.

Moltes gràcies a tots dos per haver-me ensenyat tantíssimes coses, sobretot a ser coherent, a tenir sempre presents els principis i a no llençar mai la tovallola.

Avui ha estat un dels més profitosos consells de Federació!

El necessari gir a l'esquerra

2011-09-20T22:26:00.011+02:00

El gir a l'esquerra és tan necessari en el nostre Partit que ja comença a ser vital. Probablement aquesta és la raó per la qual des de la reunió que vam tenir els delegats de la Corrent Esquerra Socialista de Catalunya al juny fins ara, hem crescut de manera tan sorprenent que fins i tot estem superant les nostres expectatives. Però és que a més a més, com deia el company Pau Sanromán a la Convenció de Madrid, la corrent creix en número i en qualitat.

I és que no és de rebut que els mateixos que han provocat la situació actual ens demanin esforços, no és de rebut que persones i entitats privades que ningú no ha votat, dictin la política econòmica de les nacions i no és de rebut que els més desprotegits en paguin les conseqüències.

Per això, des d'Esquerra Socialista de Catalunya, vetllarem perquè el PSC retorni a la seva esència, a ser el Partit de les treballadores i treballadors d'aquest país, a ser el Partit de les garanties socials.

Gràcies, a totes i a tots pel vostre recolçament!

En favor de la immersió lingüística

2011-09-13T20:39:00.004+02:00

No veig quin és el problema que els nens parlin dues llengües, si són tres o quatre millor. No sé quin és el problema dels que es queixen de la immersió lingüística però tenen prou recursos com per a enviar a estudiar els seus fills a Suïssa o al Liceu Francès.

Sí, digueu-me innocent, però no veig on és el problema. Potser de vegades, per tal de crispar i "marear la perdiz" trobem problemes on no hi són, oblidant-nos dels reals, els que existeixen i que preocupen de veritat.

La nostra és una riquesa cultural enorme. Sense sortir d'aquest Estat podem parlar cinc llengües diferents. Cuidem el nostre patrimoni cultural perquè la llengua és per a unir, no per a separar.

Novena a la Mare de Déu de la Misericòrdia 2011

2011-09-05T20:43:00.009+02:00

Com és de reconfortant assistir a la missa de la Novena i retrobarnos al caliu de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Un se sent refet després de pregar a la Mare per totes les persones que estan passant per dificultats i després de pregar també per nosaltres, desitjant que les injustícies eixin d'aquest món.

I els mercats digueren...

2011-08-31T20:13:00.010+02:00

La inviolable i intocable Constitució no és tan inviolable i intocable quan es tracta de modificarla en el punt que més afecta als col·lectius que necessiten protecció social (i no ens enganyem: entre els col·lectius que necessiten protecció social ens trobem la majoria de la població en el sentit més ampli).

Ara resulta que dos líders estrangers, que ningú no ha votat i els mercats internacionals i privats, que ningú tampoc no ha votat, són els que han de dictar la nostra política econòmica, deixant l'Estat Espanyol sense sobirania, i si recordem que la sobirania emana del poble (article 1.2 de la Constitució Espanyola), deixant-nos a tots els ciutadans i ciutadanes sense sobirania i deixant sense efectes l'article 1 del títol preliminar de la Constitució que promulga, com a declaració de principis, que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret.

Estic a favor de reformar la Constitució, però precissament no en aquests punts. Aquestes coses em fan recordar la frase d'aquell famós acudit: "Virgencita, Virgencita, que me quede como estoy...".

I ni puc ni vull, per tant, estar a favor d'una reforma que ens torna, un cop més, a retallar drets, els drets pels quals tantes i tantes persones van lluitar i en defensa dels quals alguns s'hi deixaren la vida.

La meva primera entrevista com a representant d'ESC (Esquerra Socialista de Catalunya)

2011-07-29T00:31:00.006+02:00

Avui a Ràdio Canet m'han fet la meva primera entrevista com a representant d'Esquerra Socialista de Catalunya juntament amb els companys Antonio Ruiz i Pau sanromán.

Aquí la teniu

DECLARACIÓ CONJUNTA SOBRE EL PROPER CONGRÉS DEL PSC

2011-07-16T00:31:00.003+02:00

Els col·lectius, plataformes i corrents Esquerra Socialista de Catalunya, Més PSC, i 15-M Socialista lamentem que la convocatòria del XIIè Congrés Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) hagi imposat condicions restrictives pel que fa a la participació i representació de les bases socialistes. Perquè el procés de debat intern avanci de la millor manera i no perdem l’oportunitat que aquest congrés representa de tornar a connectar el partit amb les demandes que la societat ens fa arribar a través de les nostres bases, proposem que a partir d’ara:

1. S’articulin mecanismes perquè les propostes que ja hi hem aportat arribin a totes les agrupacions i puguin ser defensades davant del Congrés. Cal facilitar la presència a les delegacions de militants disposats a fer-ho, altrament estarem apartant del Congrés alguns debats necessaris. A l’hora d’escollir els delegats a les agrupacions, l’actual mecanisme de votació del 75% de la llista presentada exclou pràcticament la presentació de cap llista alternativa.

2. Es faci tot el possible per redreçar la situació provocada per la reducció del nombre de delegats: en augmentar de 20 a 35 el nombre de militants que dóna dret a un delegat al Congrés, queden pitjor representades les minories i també les agrupacions petites, que ni tan sols tenen garantit almenys un delegat. El més greu és que tot plegat no facilita el necessari debat en profunditat per elaborar un projecte més coherent amb el que des d’àmbits molt diversos ens estan demanant els ciutadans.

3. Un cop escollits els delegats a les agrupacions, es proclamin els candidats a la primera secretaria del partit. Els candidats hauran de participar en un debat sobre el seu projecte al capdavant del PSC. Aquest debat tindrà lloc a la seu central del partit, obert a tota la militància però especialment adreçat als delegats ja electes. Un representant de cadascun dels col·lectius, plataformes i corrents signants d’aquesta declaració podria participar en aquest debat per fer-lo més viu i proper als interessos de les bases.

4. Fugim del “congrés-espectacle” només de cara als mitjans de comunicació i fem un pas ferm per demostrar que hem entès els missatges que els ciutadans ens han fet arribar en els darrers comicis.

5. El plenari del Congrés pugui viure veritables debats sobre els temes que més ens interessen a tots. Per fer-ho possible, cal modificar l’article 25 del Reglament del Congrés perquè els vots particulars discrepants dels dictàmens aprovats en comissió puguin arribar al plenari amb el suport del 25% dels delegats presents, i no del 30% dels inscrits en constituir-se la comissió.

Reconèixer i garantir la pluralitat interna és un pas necessari cap al veritable aprofundiment democràtic en la gran estructura de participació que és el nostre partit. Avui més que mai cal que aquesta estructura funcioni per tal de recollir i donar resposta als col·lectius més perjudicats per l’actual sistema econòmic i financer: aturats, joves, dones, autònoms, emprenedors, pimes, pensionistes... Per això també hem de tornar a posar l’accent en els problemes que més preocupen a la gent que representem: l’atur, els serveis socials, el dret a l’habitatge, a la salut o a l’educació, per esmentar-ne els més importants. Hem d’aprofitar totes les nostres capacitats per evitar que aquest congrés passi a la història com una oportunitat perduda.

Signat per:

Esquerra Socialista de Catalunya
15-M Socialista
Més PSC

Barcelona, 14 de juliol de 2011.

Ai... Quina cosa, l'SGAE!

2011-07-12T20:59:00.006+02:00

Per fi, el nostre "amic" Teddy bautista s'ha dignat a dimitir, però no perquè se li caigui la cara de vergonya, no. Ha estat per la pressió que li ha fet la pròpia junta d'SGAE (que per cert, hauríen de dimitir tots plegats. Com els costa a alguns deixar anar la cadira, sembla que estiguin enganxats amb cola de contacte!).

Bé, el cas és que ens han insultat, maltractat i criminalitzat a totes i tots els internautes i en definitiva a tota la societat, però pel que es veu, era per a intentar que no es veiessin les seves pròpies vergonyes.

Ai, Teddy, Teddy... qui t'ho havia de dir, un home amb la teva cultura i les teves maneres democràtiques que et portaren a dir coses com "al que no li agradi el canon que s'aguanti" i a insultar amb paraules com "cretins" als teus propis treballadors. Així m'agrada Teddy, amb contundència, que se sàpiga qui és l'amo...

Qui t'ha vist i qui et veu, si eres el supermegaemperador de l'SGAE...

1968

2011-07-06T21:44:00.006+02:00

1.968: "La imaginació al poder". Els estudiants es fan sentir. Els obrers es fan sentir. La societat francesa alça la veu embotida en uns pantalons de "pota d'elefant". París és una referència. París és el centre del món i la bandera tricolor es barreja amb l'aire. L'arc de Sant Martí porta els colors blau, blanc, vermell: legalitat, igualtat, fraternitat. Aquests "gavatxos" no saben que fer per tal de cridar l'atenció.

1968: Tropes del Pacte de Varsòvia entren a Txecoslovàquia posant fi a les aspiracions nacionalistes. S'ha acabat el somni. S'ha acabat. A Praga arriba la Primavera i tot seguit l'hivern, sense entretemps, tot de cop.

1968: Els soldats americans destinats al Vietnam busquen "Charlie", però aquest no tan sols es resisteix a deixar de lluitar, sinó que avança cap el sud. Massacre a l'aldea rural de Milai per part de les tropes americanes. Moren nens, homes i dones marcats per l'estigma de la innocència. Elecció de Nixon com a president.

1968: Menphis, Tenesee. Un pastor baptista anomenat Martin Luther King és assassinat en un hotel. L'home que havia protagonitzat una marxa a Washington aconseguint agermanar 200.000 persones i que s'havia enfrontat als activistes del "Black Power" refusant la violència en tots els casos, és assassinat. Han disparat contra la veu del pacifisme.

"Estima els teus enemics. Odia els seus actes" Martin Luther King (1.929-1.968)

Manifiesto de Esquerra Socialista de Catalunya

2011-06-28T23:56:00.000+02:00

ANTE EL XII CONGRESO DEL PSC: APORTACIONES DE ESQUERRA SOCIALISTA PARA POTENCIAR UNA ALA IZQUIERDA Y EL FORTALECIMIENTO DE LOS VALORES ESENCIALES DEL SOCIALISMO

Los malos resultados electorales, primero el 28-N y posteriormente el 22-M, dejan patente consecuencialmente nuestra pérdida de posicionamiento político y la falta de sintonía con la mayoría de la sociedad. La rotunda llamada de atención y el descontento generalizado, por Ej. “Democracia real, ya” acerca de la aplicación de políticas de recortes en temas vitales que merman logros conseguidos por la ciudadanía, han sido desoídos y hasta desvirtuados. También la llamada desesperada de la pequeña y mediana empresa, donde el autónomo es la fuente principal, ha sido continuamente desoída.

En este contexto, los socialistas hemos de reaccionar y, a partir de un puñado de preceptos irrenunciables contenidos en nuestra declaración de principios, recuperar algunos que frívolamente han sido descolgados, y así poder sintonizar de nuevo con nuestro electorado natural, la clase trabajadora.

ESC (Esquerra Socialista de Catalunya del PSC) constituida en 1981, y coordinada con IS (Izquierda Socialista) del PSOE, aglutinante de los sectores más combativos en la defensa de las políticas económicas y sociales, favorecedoras de los sectores sociales menos protegidos, es una entidad comprometida con la paz y la solidaridad internacional, como también preocupada por el desarrollo sostenible y ecológico en relación con nuestro posicionamiento ideológicos frente al neoliberalismo, que sufrimos constantemente por parte de los mercados financieros y otros poderes.

En consonancia con lo anterior comparecemos para participar en los debates que se suscitarán durante el XII Congreso, para poner fin a la actual deriva de los valores del socialismo y en vista a la desorientación ideológica y oportunista, que tiene como preocupación únicamente la recuperación de las instituciones sólo por el mantenimiento del poder por el poder, olvidando el poder real de estas instituciones para la transformación de la sociedad, olvido que nos puede conducir a la destrucción del Partido socialista como instrumento de transformación social.

Sin memoria no hay recuerdos y sin recuerdos no existe identidad. En nuestro proyecto no puede haber ningún intento que nos haga prescindir de las identidades. Los resultados electorales no serán superados con facilidad si no elaboramos previamente un discurso serio, riguroso y coherente sobre las causas de la crisis, de las que ha habido y que habrá provocadas por el sistema capitalista, un sistema injusto, explotador y causante de mayoría de las guerras habidas y por haber. En el citado XII Congreso del PSC deberán darse pasos eficaces en dicha dirección para marcar la ruta de una nueva actividad y discurso de los militantes socialistas con el fin de, a partir de ahí, recuperar la hegemonía ideológica y cultural en el conjunto de la sociedad, premisa previa para recuperar el poder en las instituciones perdidas.

En Esquerra Socialista somos conscientes de estar viviendo unos momentos especialmente delicados para la política de izquierdas. A la vez, entendemos que en Cataluña, fuera de nuestro partido, no hay espacio para el socialismo democrático. Por eso, ante la celebración del XII Congreso del PSC, es de obligado deber nuestra participación en nuestro congreso, igual que lo hemos hecho en todos los anteriores, como también elaborar diversas propuestas de tipo programático, organizativo, de profundización democrática y sobre comportamiento ético. De ahí que, este nuestro primer documento de toma de contacto cara a facilitar su divulgación inicial masiva, sintetice nuestros criterios y nos permita manifestar:

Dar un paso más en la profundización de la democracia actual, necesitamos reformar las leyes actuales de participación democrática, acercarnos al ciudadano, hacerlos participes y potenciar la participación de estos en las instituciones, para una eficiente recuperación ideológica y de funcionamiento, hay que pronunciarse y apoyar: una reforma democratizadora de la Ley Electoral, por las listas abiertas; contra la concentración de cargos políticos e institucionales; por una renovación de cargos, evitando que los elegidos puedan permanecer en un mismo cargo más de dos mandatos, con las excepciones acordadas tras debate en los órganos pertinentes.

Debemos encabezar la lucha por la organización territorial y el desarrollo de un Estado federal y en ese contexto, hemos de colocar en la cabecera de nuestra hoja de ruta la proclamación de la III República, que sin ser un tema urgente, si ha de ser un objetivo irrenunciable.

Para avanzar hemos de hacer una apuesta inequívoca por los derechos de las minorías, por un laicismo que fomente la responsabilidad individual y social y con una apuesta por un crecimiento sostenible. También hemos de colocar en el frontispicio de nuestro ideario la solidaridad intergeneracional a la vez que una actitud exigente pero abierta con la inmigración. Hemos de dar la batalla sin cuartel a la discriminación, la pobreza y la marginación. De igual modo la defensa de los derechos de los más vulnerables ha de ser una de nuestras señas de identidad.

Más allá de estas cuestiones básicas de la política catalana si queremos ser fuerza política hegemónica hemos de repensar como se conecta con la juventud y como rehacemos un discurso ideológico no dogmático pero que ilusione y que ligue con las nuevas realidades sociales en un mundo postindustrial y globalizado.

Se necesita una profundización democrática interna, y que el Consell Nacional recupere y ejercite plenamente, con todo rigor y ética, la función de máximo órgano de dirección del Partido Socialista de Catalunya entre congresos. Y en consecuencia en los demás órganos internos “Consell de federación” “asambleas de las agrupación” etc.

La Comisión Ejecutiva nacional y las demás deben recoger en su seno, como mínimo, a un representante de las corrientes (como Esquerra Socialista) existentes dentro del PSC, a fin de que las posiciones políticas se adopten previa discusión y escucha de todos los puntos de vista existentes. De esta forma nadie se sentirá excluido y el Partido se hará más fuerte y cohesionado.

Aplicación de los principios federalistas a lo largo y ancho de toda la organización: Las organizaciones o Agrupaciones locales son el Partido en su ámbito, por lo tanto deben elegir con toda libertad sus representantes a ámbitos políticos superiores del Partido de forma libre, respetando la parte proporcional debida a cada corriente minoritaria existente en la Agrupación, correspondiéndole el derecho a designar y controlar a sus representantes en los Ayuntamientos y las políticas que éstos defienden y aplican en los mismos. En cuanto a si tener grupo propio por parte del PSC en el Congreso, pensamos es más importante y prioritario tener o recuperar un discurso propio, socialista, que no una nueva estructura para repetir lo mismo.

Hemos de hacer que la democracia interna funcione de forma intensa y las decisiones fluyan de forma ordenada y eficiente de abajo hacia arriba. Hay que regular de forma racional el sistema de elección por primarias, que es un buen sistema poco regulado y menos estructurado. Es fundamental que las bases entiendan que son el punto de partida de la política y de la acción de su partido. El debate entre militantes es necesario, pero no suficiente. A día de hoy, necesitamos las aportaciones de aquellos que forman nuestro entorno ideológico más próximo.

Por otra parte y dado que la situación de crisis actual en gran parte viene ocasionada por la irresponsabilidad de las entidades financieras hemos de trabajar, sabedores de nuestras limitaciones, por una banca de Estado que actúe con criterios de servicio público. De esa manera, se podría dirigir el crédito en cada lugar hacia donde realmente convenga. Poner fin a la especulación irresponsable y los beneficios insaciables del capitalismo, que son el origen de la crisis que ha arruinado a trabajadores y empresarios de la pequeña y mediana empresa. arrastrando todo lo que encuentra a su paso. Con esta fórmula ayudaría ha acabar con el caos que hoy impera en el sistema financiero mundial.

Nos pronunciamos por llegar a acuerdos con sectores ideológicos afines a fin de articular y comparecer en el Congreso como una fuerte ala izquierda y hacemos un llamamiento a los militantes socialistas del PSC a organizarse y participar con o junto a Esquerra Socialista de Catalunya en la elaboración de textos políticos y su defensa en las Agrupaciones a fin contribuir a la actual descompensación del PSC y de que el Partido tenga mayoritariamente un discurso de izquierda y socialista.

En el próximo congreso ha de ser el punto de partida del reame del socialismo democrático en Cataluña. Hemos de llegar a acuerdos y resoluciones que nos marquen el camino a seguir a corto y medio plazo. Ahora bien, las soluciones a los problemas complejos nunca son sencillas ni rápidas; en consecuencia hemos de ser conscientes de que le camino será largo y no exento de dificultades. Siendo esta la única manera para conseguir que el PSC sea el partido hegemónico de la izquierda en Cataluña y como tal una alternancia de poder real a la derecha nacionalista.

Una nit de juny

2011-06-23T05:58:00.000+02:00

Pensaments desordenats. Avui fa més calor que ahir. La meva dolça Juana. Sóc al llit, em costa dormir. He descansat massa aquesta tarda. Fa calor. La meva dolça Juana sempre em fa costat, faci el que faci, prengui la decisió que prengui. Hi dono voltes i més voltes al llit, el rellotge no para, no para, però funciona molt a poc a poc, més que de costum. La meva dolça, dolça Juana. Miro de dormir. Perquè no puc? Una altra volta. M’aixeco, un got d’aigua, el llit un altre cop i una nova volta i ja són dos quarts de sis del matí. Què ha passat? Ah, sí... finalment em vaig adormir... Bon dia, bon dia. La meva dolça Juana per damunt de tots els meus pensaments, per damunt de tots els meus pensaments.

Quelcom personal

2011-06-17T13:50:00.006+02:00

Recordo que una vegada, un bon amic, militant de Convergència (Sí, tinc amics que militen a altres partits), em va dir quelcom què, a l'inici de la meva vida política em va marcar molt: "nosaltres som persones que pensem diferent, però no som enemics". Alguna vegada se m'acusat de ser massa moderat. Crec que a la vida política hi ha crispació de sobres. Sóc una persona tranquil·la i calculo molt el que dic. Parlo només amb coneixement de causa. Estic fart de veure polítics, alguns d'ells professionals, que parlen sense saber de què va la història. Prefereixo informar-me a fons i després donar el meu parer sobre aquest o aquell assumpte.

Sí. Sóc moderat i calculador, ho reconec, però seré intransigent amb aquells que utilitzen les sigles del meu Partit, el Partit que m'estimo pel que representa. Seré intransigent, com dic, amb aquells que utilitzin les sigles del Partit en benefici dels seus propis interessos. He cregut sempre en el que he fet i en el que faig. Milito en el PSC perquè sóc socialista. Crec en la igualtat d'oportunitats, crec en una societat sense distinció de cap tipus. Sempre estaré al costat de les persones treballadores i mai, us ho prometo, mai he posat els meus interessos personals per davant ni del Partit ni de les persones.

Estaré atent al desenvolupament dels aconteixements les properes setmanes i com sempre he dit sóc a la vostra disposició. Les meves ganes de treballar resten intactes.

Software lliure

2011-06-01T21:32:00.006+02:00

Avui us deixo alguns links sobre software lliure i gratuït per tal que aquells que encara no el teniu instal·lat en el vostre maquinari hi doneu una ullada i si s'escau us hi animeu.

http://www.softcatala.org/wiki/Linux : En aquesta pàgina hi trobareu programari de software lliure en català i articles que us interessaran

http://www.ubuntu-es.org/ : Ubuntu és la distribució més popular de Linux. La seva facilitat d'ús, la seva versatilitat i la seva estabilitat la fan la més recomenable per als qui comencen

http://www.mandriva.com/es/linux/overview/ : Mandriva és una meravella a nivell tècnic i visual. Per a tot tipus d'usuaris, tant avançats com novells.

Bé, aquest és el meu primer post dedicat al software lliure. Podria posar-vos molts més links però amb aquests tres crec que és suficient per a que us pogueu fer una idea.

Si has accedit aquí, has clicat algun dels enllaços i has pensat que podria ser interessant treballar amb qualsevol sistema operatiu amb nucli Linux t'ho agraeixo de tot cor i em sento satisfet.

Quo vadis PSC?

2011-05-23T20:15:00.005+02:00

Quo vadis PSC?

Siguem clars i sincers, fem d'una vegada un exercici, un petit exercici d'autocrítica. Hem perdut les eleccions i les hem perdut clarament. El PSC és el garant de les prestacions socials, el progrés i la defensa dels que menys tenen, però si la gent no ens ha volgut donar el seu suport, és que hi ha quelcom que no hem fet bé. Hem de redreçar el nostre partit, no ha de ser un vaixell a la deriva on ni el capità ni els mariners saben que fer ni on anar. Hem de recuperar el nostre catalanisme, que és històric i indiscutible. Hem de recuperar la força i la il·lusió en la lluita pel benestar de tothom.

S'han fet moltes coses. Moltes coses que no hem sabut explicar, però hem de tenir fermesa en el nostre discurs. Si ens hem d'enfrontar als nostres companys de la resta de l'Estat per a defensar els interessos de Catalunya, ho hem de fer sense ambigüitats, de forma clara i contundent. Crec que som la millor opció per Catalunya, ho he cregut sempre i ho creuré, però hem de posar-nos a treballar des d'ara i no deixar que les coses caiguin pel seu propi pes. Tot això ho dic perquè m'estimo el meu partit. Sóc i seré sempre socialista i catalanista.

Fent això, tornarem a guanyar perquè Catalunya s'ho mereix.

Resultat de les Municipals a Canet de Mar

2011-05-23T18:45:00.003+02:00

Resultat de les Municipals 2011 a Canet de Mar

Ajuntament de Canet de Mar

Campanya

2011-05-02T17:02:00.005+02:00

Amigues i amics,

podeu seguir la campanya a través de

Municipals 2011

Us prometo que un cop acabada la campanya, el meu bloc continuarà actualitzant-se.

Si voleu posar-vos en contacte amb mi :

canetdemar@socialistes.cat
678826643

Com ja sabeu, sóc a la vostra disposició.

Treballant amb tu. Parlant amb tu : Silvia Tamayo

2011-03-27T14:31:00.002+02:00

Un pensament pel Japó

2011-03-15T21:17:00.003+01:00

Llegeixo a elperiodico.com que la costa del Japó s'ha desplaçat quatre metres cap a l'oest depenent de les zones. La magnitut del terratrèmol s'ha elevat a 9.0 en l'escala de Richter i això ens dóna un senyal de la magnitud de la tragèdia.

Les xifres són interessants i estan molt bé però darrere de les xifres hi ha persones, persones que han perdut tot el que tenien i persones que han perdut fins i tot la vida. Sé el que estàs pensant i tens tota la raó: -Què hi puc fer jo? Poca cosa podem fer, però sí que podem tenir un pensament per a tots aquells que estan patint, perquè a tants quilòmetres de distància i malgrat les diferències culturals, són persones que no ho estan passant bé i mereixen tot el nostre recolçament i el nostre reconeixement.

Els Garrofers obrirà les seves portes

2011-03-12T19:38:00.004+01:00

No és per fer callars algunes veus que criticaven la gestió de l'Ajuntament però l'esforç emprat (que ha estat molt i ho sé de primera mà) ha obtingut els seus fruits. El centre obrirà les seves portes l'1 d'abril. Una molt bona notícia per a (espero) tothom.

Podeu llegir la notícia al web de l'Ajuntament de Canet de Mar.

La Silvia ja és oficialment candidata a l'Alcaldia

2011-03-01T21:17:00.006+01:00

El passat dissabte, la Silvia Tamayo va ser presentada com a cap de llista a les properes Municipals 2011. Sincerament, us haig de confessar que em va sorprendre veure tan emocionat en Quim Mas. En l'acte, la Silvia va comentar que havia après molt de l'actual Alcalde. La Silvia va entrar al PSC de la mà del Quim i, certament, va aprendre molt. Jo crec que tots hem après molt d'En Quim. Hem après seriositat i compromís, però sobretot hem après que la política no és per aquells que criden més fort sinó per aquells que realment tenen una vocació de servei públic, amb tot el que l'expressió significa. Penso que la Silvia ha demostrat sobradament totes aquestes qualitats i està suficienment preparada per a ser la propera alcaldessa de Canet de Mar. La seva trajectòria, el seu compromís amb el poble i la seva honradesa l'avalen.

Silvia Tamayo representa el futur de Canet.

Presentació de Silvia Tamayo

2011-02-20T20:22:00.003+01:00

Aquest post és per a recordar-vos que el proper dissabte 26 a les 19.00 a l'Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar es presentarà la Silvia com a alcaldable per Canet de Mar. Espero que vingueu totes i tots ja que hi esteu convidats.

Presentara l'acte Quim Mas, actual alcalde i hi seran present la Consol Prados, diputada al Parlament de Catalunya, El Manel Mas, diputat a Corts Generals i el Xavi Amor, que és l'alcalde de Pineda.

Així que ja sabeu. El proper dissabte 26, a les 19.00 a l'Escola de Teixits us hi espero. Passaré llista.

Una abraçada i fins dissabte si no ens veiem abans. I els que sou lluny i no podeu venir... Uhmmmm... Una abraçada ben forta també!

JSC Canet-Vallalta

2011-02-12T19:02:00.003+01:00

Avui he assistit a l'acte de constitució de les JSC Canet-Vallalta, al qual els i les noies m'havien convidat. He sentit una gran alegria en veure que eren més del que no em pensava. Segurament estic tant il·lusionat com ells, perque penso que la política també és il·lusió.

Els desitjo, com sé que faran, una molt bona feina!

Amb la il·lusió i la feina feta que ens avala

2011-02-06T12:45:00.006+01:00

Vaig ingressar en el PSC de la mà de Silvia Tamayo. Ella em va oferir formar part de l'Executiva i vaig acceptar sense pensar-ho. Poc a poc vam comformar un equip de persones amb una gran il·lusió i ganes de treballar per Canet. Ara, la nostra primera secretària pren el relleu d'En Quim Mas i serà la candidata a les properes Municipals en quedar ahir refrendada amb el cent per cent dels vots favorables.

Conec bé la Silvia i sé perfectament que és una persona capaç, com diu ella "d'afrontar aquest repte". Tot i que és una persona jove, experiència no li falta. Ha treballat de valent al front de les regidories d'Educació, Medi Ambient i darrerament de Cultura.

Tenim un gran equip, que representa el futur i un gran llegat que és el que ens deixa En Quim Mas, que és el paradigma de la bona feina. Sempre, quan parlo amb el nostre alcalde, li comento que la Ronda Doctor Anglès fa uns anys no estava ni urbanitzada, que no teniem un CAP en condicions i que les rieres necessitaven una remodelació. Tot això, es va fer amb En Quim com a alcalde.

Com dic, amb moltes ganes, amb molta empenta, amb molta il·lusió encarem el futur, tenint en compte la feina feta que ens avala.

Cada cop estic més convençut que la Silvia Tamayo és el futur de Canet

Sólo le pido a Dios

2011-02-01T21:39:00.002+01:00

El cantautor argentino León Gieco compuso en 1978 una de mis canciones preferidas:

Sólo le pido a Dios

Sólo le pido a Dios
que el dolor no me sea indiferente,
que la reseca muerte no me encuentre
vacío y solo sin haber hecho lo suficiente.

Sólo le pido a Dios
que lo injusto no me sea indiferente,
que no me abofeteen la otra mejilla
después que una garra me arañó esta suerte.

Sólo le pido a Dios
que la guerra no me sea indiferente,
es un monstruo grande y pisa fuerte
toda la pobre inocencia de la gente.

Sólo le pido a Dios
que el engaño no me sea indiferente
si un traidor puede más que unos cuantos,
que esos cuantos no lo olviden fácilmente.

Sólo le pido a Dios
que el futuro no me sea indiferente,
desahuciado está el que tiene que marchar
a vivir una cultura diferente.

Okupació

2011-01-26T22:26:00.010+01:00

És molt "guai" anar de reivindikatiu i antitot quan tens el coixí dels pares. Jo, afortunadament, m'ho he hagut de "currar". Sóc de família treballadora, cosa que porto amb orgull. Vaig començar a treballar als divuit anys en una fàbrica de cosmètics. Sempre he intentat ajudar la meva família i pagar-me els estudis. Quan acabava el torn del matí a la fàbrica, me n'anava a estudiar informàtica. Més endavant, ja de gran, vaig entrar a la Universitat. Amb molts esforços em pago la matrícula cada semestre. Tinc els ideals que tinc perque crec que és el millor per a defensar els interessos dels que, com jo, són treballadors i treballadores i són els pilars bàsics de la nostra societat.

L'acte d'ocupació per part dels "antisistema" a la seu de Mataró, on per cert es trobava la companya Joana Torres, la qual val a dir, sap l'apreci que li tinc, va ser reprobable i absurd, segons el meu punt de vista, que no és, recalco, el de la veritat absoluta. Penso que per a defensar els interessos de la classe treballadora, el millor mètode no és aquest. Però com diu la meva companya: "això sí, tots portaven sabatilles de marca" (s'ho poden permetre...).

Solidaritat. No és un concepte buit

2011-01-22T11:21:00.004+01:00

Solidaritat és una paraula que, en aquests dies, sembla buida de contingut. Només ho sembla. Ahir vaig poder veure com no és així. Un noi molt jove (auriculars grans, cabells llargs, jersei negre i estripat...) travessava el carrer en direcció contrària i molt a prop d'una persona d'edat avançada (com es diu ara. Jo prefereixo dir persona gran). L'avi en un moment donat va fer un estrany i va caure a terra. El noi, que ja havia practicament arribat a l'altra vorera, immediatament va girar cua per tal d'assistir l'avi. Les persones que erem al voltant del succés, vam cridar una ambulància que no va trigar ni cinc minuts. Tots estavem pendents de l'evolució d'aquell senyor gran. El noi jove va estar al seu costat fins l'arribada del vehicle, parlant amb ell i donant-li ànims. Trucant la família del senyor i animant-lo. Finalment se'l van emportar, sembla que no tenia res greu, algun ós trencat a causa de l'edat. D'allà no va marxar ningú fins que ens vam assegurar que l'avi es trobava bé. Especialment preocupat estava el noi jove.

La solidaritat no és un concepte buit

Leslie Nielsen

2011-01-10T19:09:00.003+01:00

Un dels personatges que més m'ha fet riure en la meva infantesa ha estat Leslie Nielsen. Em porten tants bons records les seves paròdies que, quan penso en ell no puc deixar de dibuixar a la meva cara un somriure. És inevitable. Li dec tantes bones estones que des d'aquí li vull retre el meu humild homenatge.

En Leslie Nielsen va nèixer el 1926 a Regina (Canadà) i era fill d'una parella d'immigrants galesos. L'Erik Nielsen, que era el seu germà gran, va arribar a ser viceprimer ministre del Canadà durant els anys vuitanta. Va intrepretar personatges a més de cinquanta pel·licules de cinema i més de 1.500 a televisió.

De ben segur, al cel, no els hi falta la diversió!

L'Epifania de Nostre Senyor i Sant Josep

2011-01-05T21:11:00.003+01:00

Sempre m'ha commogut la imatge de Sant Josep, des de molt, molt petit. Sempre en un segon pla. Sempre humild. És la imatge de l'home honrat, treballador. Un home com qualsevol de nosaltres que accepta l'encàrrec de cuidar de Jesús sabent, com sabia Maria, que moriria a la creu.

Maria, és cert, és la mare. Una mare sempre té cura del seu fill, sempre està al seu costat, en els moments bons i en els dolents i Josep, com a pare també va patir i va lluitar pel seu fill.

Avui celebrem la nit de l'Epifania de Nostre Senyor. Els nens demà es llevaran amb il·lusió i amb alegria i jo us prego que penseu en Josep com a pare i en conseqüència en tots els pares del món, de qualsevol condició social o econòmica, que s'alegren amb els èxits dles seus fills, els recolcen quan les coses no van bé i treballen, juntament amb les mares per a que als seus fills no els falti de res.

2011

2011-01-03T20:49:00.006+01:00

Después del letargo navideño, tengo que decir que me siento un poco culpable de haber tenido algo abandonado mi querido "El Maresme en positiu", por lo tanto necesito pediros disculpas a las personas que lo seguís. Así que, como no podía ser de otra manera, mi primera entrada está dedicada a vosotros y vosotras.

Necesito también daros las gracias y enviaros un fuerte abrazo a todos y a todas. Si "El Maresme en positiu" continúa vivito y coleando, tan joven como el primer día después de tres años, es gracias a vosotros y vosotras. A algunos/as os conozco personalmente, a otros/as no, pero os tengo igual de presentes en mi ánimo cada vez que escribo una entrada.

Así que... ¡Va por vosotras y vosotros!

Desde Canet de Mar (Barcelona) y de todo corazón:

¡gracias, gracias, gracias y feliz 2011!

La pau comença en nosaltres

2010-12-18T13:49:00.004+01:00

S'acosten les festes de Nadal. Això implica: sopars d'empresa, felicitacions, nadales... Un xic de tot. Sincerament, haig de dir que a mi m'agrada moltíssim el Nadal. Veient les cares d'il·lusió dels infants i els avis em sento ple.

Sobretot i sobre totes les coses, m'omple la sensació que és l'aniversari de Nostre Senyor, el que va néixer, créixer i morir per nosaltres, per tots nosaltres, sense distinció. Crist no pregunta, no demana res a canvi de tot el que ens ofereix. Us prego, als creients que gaudiu de les festes com ho faig jo, perque és temps de joia, al·legria i pau. I als no creients, us prego que penseu en aquells que no gaudeixen del Nadal perque no ho estan passant gaire bé. Que penseu en la sol·lidaritat, que penseu que sou persones extraordinàries capaces de donar i de rebre. Sí, perque rebre és també molt important.

Així, entre tots i totes, sentirem la pau interior que farà que el món sigui un xic millor, perque la PAU, comença en nosaltres, en tu i en mi...

Us desitjo, de tot cor i molt sincerament a totes i a tots un Nadal ple de joia i de PAU.

Imagineu

2010-12-08T13:02:00.010+01:00

El 8 de desembre de 1980, John Lennon era assassinat per David Chapman. No us explicaré la història, segur que la coneixeu millor que jo. Només us demano, si us plau, que imagineu un món en el que no hi ha per qui matar ni per qui morir, un món en el qual tothom viu en pau i un món en el què, en comptes de lluitar en guerres fraticides, es comparteix. Es comparteix la terra, no hi ha riquesa ni pobresa, tots som iguals, no importa quin és el nostre origen, la nostra religió, la nostra tendència sexual. Només importa la humanitat.

Us ho heu imaginat?

Jo també!

Ressaca electoral

2010-11-29T08:59:00.005+01:00

Ahir va ser un dia dur per els i les socialistes. Hem de digerir els resultats i veure en què ens hem equivocat.

Ja he felicitat personalment al president de CiU a Canet de Mar, Jesus Marin, i també li he comentat que no tinc cap dubte que el PSC farà una oposició constructiva, seriosa i responsable, com hem fet sempre.

Com ja he dit en alguna altra ocasió, tenim la gran sort de poder perdre a les urnes. Abans no teniem urnes.

Visca la democràcia i visca Catalunya!!!!

Aquí podreu consultar els resultats de les eleccions al Parlament a Canet de Mar

Treballar plegats amb els ajuntaments

2010-11-20T09:46:00.004+01:00

Ahir a la seu de Canet de Mar vam tenir la sort de comptar amb la diputada a Corts Generals Esperança Esteve. L'Esperança és una d'aquelles persones què, com diu la meva companya Nancy "desprèn energia positiva", creu en el que fa, fa el que fa perquè hi creu i això es transmet.

L'acte el va presentar la Silvia, amb una introducció que va posar de relleu la necessitat de continuar avançant perque la Catalunya d'ara no és la Catalunya dels sis milions.

Catalunya ha canviat i les i els socialistes som conscients d'aquesta realitat. Som conscients perque treballem des dels barris, des dels pobles i com deia ahir l'Esperança "Abans dels governs progressistes, des de la Generalitat es consideràven els ajuntaments com a adversaris, sobretot si no eren del color que els interessava". Nosaltres veiem els ajuntaments com a institucions amb les quals hem de treballar per a millorar la qualitat de vida de les persones.

Silvia Tamayo: El futur de Canet

2010-11-07T17:46:00.006+01:00

Ahir a més de fer l'assemblea ordinària pertinent amb la presència de la diputada al Parlament Consol Prados i l'alcalde Joaquim Mas, vam celebrat la inauguració de la nova seu social del PSC de Canet de Mar.

Durant l'assemblea es va presentat la proposta de l'Executiva en relació amb la persona que pensem que ha d'encapçalar la nostra candidatura: Silvia Tamayo, la primera secretària.

Conec bé la Silvia i l'aprecio tant com qualsevol persona que la conegués bé l'apreciaria, és a dir, molt. Vaig entrar al PSC de la seva mà i quan em va oferir la Secretaria de Comunicació vaig acceptar sense pensar-m'ho dos cops. Sabia que la feina seria dura, però també sabia que ella em recolçaria en tot moment. Passat el temps he descobert que no em vaig equivocar. Sempre ha valorat la meva feina i sempre m'ha fet costat.

És una persona capaç i valenta que sabrà donar un nou impuls a Canet de Mar.

Estima i treballa per Canet de Mar tant que alguna vegada li he hagut de dir que anés a descansar i deixés els problemes de banda unes hores, però ella sempre ha perseverat fins a solucionar aquest problema que li treia la son (Escola Bressol, entrevista amb aquesta persona, reunió amb un/ conseller/a...).

Destaco d'ella entre d'altres coses la honradesa, la capacitat de treball, la tenacitat i la feina feta fins ara, amb totes les dificultats del moment, a la regidoria de Medi Ambient.

Jo sé que el futur de Canet es diu Silvia Tamayo.

Hoy hace 100 años

2010-10-30T12:46:00.005+02:00

Centenario del nacimiento de Miguel Hernández. ¡Felicidades y gracias, Orihuela!

En el fondo del hombre,
agua removida.
En el agua más clara,
quiero ver la vida.
En el fondo del hombre,
agua removida.
En el agua más clara,
sombra sin salida.
En el fondo del hombre,
agua removida.

Inaugurem la seu del PSC a Canet de Mar

2010-10-28T21:38:00.006+02:00

Em fa il·lusió la nova seu. És ben maca. Espero veure cares conegudes i cares noves a la inauguració el dia 6 a les 18.00h, al carrer c/ Bofill i Matas, 3.

Reprodueixo la invitació de la nostra primera secretària, Silvia Tamayo, i agraeixo, com sempre, de tot cor la presència d'una de les persones més treballadores i disposades a ajudar tothom qui li demani que conec: la Consol Prados, diputada al Parlament i secretària d'Immigració i Integració del PSC. Moltes gràcies, Consol!

Invitació, oberta a tothom, de la nostra primera secretària, Silvia Tamayo,

Benvolgudes, benvolguts,

Us comunico que el proper dissabte, 6 de novembre, a les 18.00h inaugurem la nova seu social de l'Agrupació Socialista de Canet de Mar situada al c/ Bofill i Matas, 3.

A banda de celebrar la inauguració, tindrà lloc l'assemblea ordinària corresponent i aquesta vegada comptarem amb la presència de Consol Prados, actual diputada al Parlament de Catalunya, número 13 de la llista del PSC per Barcelona i secretària d'Immigració i Integració del PSC.

Després de l'assemblea se servirà una copa de cava.

Esperant comptar amb la vostra assistència, rebeu una cordial salutació,

Silvia Tamayo Mata
Primera secretària
PSC Canet de Mar

Libro de la felicidad

2010-10-24T11:42:00.004+02:00

Me encanta ver este tipo de cosas cuando por H o por B, estoy "bajo de moral". Me recuerda que tú, el o la que esta leyendo esto, eres una persona extraordinaria ;)

Copia y pega esto en tu muro de facebook

2010-10-09T10:50:00.009+02:00

Baile contra el cáncer

Copia y pega esto en tu muro de facebook:

MES DEL CANCER. En memoria de nuestros familiares y amigos que perdieron la batalla. Algunos no copiarán ni pegarán esto en su muro, tal vez porque no les ha tocado. Yo sí lo hago. Y lo hago por todos aquellos que siguen luchando por ganar. Ponlo en tu muro por lo menos 1 hora, por los... que pelearon hasta el último ...instante.

Endavant, Montse!

2010-10-01T19:26:00.004+02:00

Acabo de saber la notícia. Montserrat Tura serà la número 2 a les llistes del Parlament per Barcelona. Tinc el plaer de conèixer-la personalment i us asseguro que és una persona lluitadora, seriosa i molt treballadora. Sempre hi és on se la demana, on se la necessita. En definitiva: sempre hi és.

En la meva modesta opinió, el president Montilla ha fet una molt bona tria. Endavant, Montse!

Nota de premsa. COM Ràdio

2010-09-29T22:20:00.005+02:00

Nota de premsa enviada a Ràdio Canet després dels actes incívics comesos sobre les unitats mòbils de COM Ràdio.

Benvolguts,

Us expresso en nom del Partit dels Socialistes de Catalunya la nostra solidaritat més sincera i el nostre unànim rebuig a les accions perpetrades per una minoria incívica alhora que us agraïm el vostre treball i el vostre esforç en informar puntualment la ciutadania.

Rebeu una cordial abraçada,

Víctor Cerveto Hernández
Secretari de Comunicació PSC Canet de Mar

Amb una paraula s'expressa tot: Gràcies!

2010-09-25T17:18:00.003+02:00

Ahir a la nit vaig estar present al lliurament de premis de la Nit de l'Esport a la Casa Roura. Cada cop que algú em pregunta d'on sóc aixeco més el cap amb orgull en dir que sóc de Canet de Mar. Els i les esportistes amb els que comptem són realment fantàstics i no només en el seu terreny, també ho són en el personal. Des de les noies i els nois del bàsquet, les del twirling, les botxes amb la joveníssima guardonada, el Joan Pedrero, el Jordi Amat i les persones veteranes i responsables de les associacions a més del regidor Antoni Isarn que ha realitzat una gran tasca al front d'aquesta regidoria (perdoneu els que em deixo, però sou tants i tantes). Només tinc una paraula per a vosaltres: GRACIES!, en majúscula. Formeu part del meu orgull com a canetenc.

També vaig coincidir amb el presentador de l'acte i locutor Dani Grao, responsable fins ara de l'àrea d'esports de Ràdio Canet, el qual farà un petit parèntesi per ocupar part del seu temps a una ONG que treballa dedicada a la mort sobtada. Dani, per a tu també : GRÀCIES!

Nos ha dejado otro grande

2010-09-20T20:44:00.004+02:00

Si hablaba de Pilar Salarullana como uno de mis referentes en política, Labordeta no fue menos. Este mediodía en la televisión escuchaba a un chaval comentar que "era un abuelo para todos los aragoneses". Ciertamente, una persona entrañable un gran luchador por las libertades y la democracia. Si hoy vivimos en un estado en el que, excepciones aparte, se respetan las ideas de los demás aunque no se compartan, es gracias a José Antonio Labordeta Subías y personas como él.

Quiero que sepas, José Antonio, que tú siempre siempre estarás en nuestros corazones.

Foto teleprograma.tv

Les gestions del president Montilla faciliten el camí per a la implantació de l'automobilística Chery

2010-09-01T21:12:00.004+02:00

Avui estic content. Les gestions del president Montilla faciliten el camí cap a la implantació de l'empresa automovilística xinesa Chery al nostre país. Això suposarà la creació de 3.000 llocs de treball directes, a banda dels indirectes i el lideratge de Catalunya com a capdavantera d'aquest tipus d'indústria. Així, Catalunya comptarà amb el punt primer i capdavanter en la fabricació d'aquest automòbil ja que donarà cobertura a tota Europa.
Bé pel president Montilla.

Foto: el periódico de Catalunya

La Mare de Déu de la Misericòrdia

2010-08-30T11:32:00.008+02:00

Avui comença la novena a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Avui i durant deu dies, pregarem per tothom qui necessita atenció, per tothom qui necessita consideració i amor. I ho farem demanant -ho a la Mare de Déu de la Misericòrdia que, com a bona mare que és, ens escoltarà i ens omplirà un any més, de goig a totes i tots.

Aquí teniu el programa de la novena a la Mare de Déu de la Misericòrdia extret del web de la Parròquia de Canet de Mar.

Barcelona i els seus carrers buits

2010-08-18T22:13:00.003+02:00

A mi, que "soy más de pueblo que las amapolas" com diria la meva mare, m'enlluerna Barcelona. Em treu de pollaguera una mica el seu soroll de claxons, les persones que sempre caminen amb pressa (em recorden el barreter boig d'Alícia al País de les Meravelles, que sempre tenia pressa però mai no anava enlloc), els crits, les llums artificials, l'asfalt immens i inacabable... Però Barcelona és una gran ciutat i una gran ciutat és això... Per altra banda... és tan bonica!, els seus carrers t'acaricien l'ànima quan els trepitjes. Sempre descobreixes quelcom nou que no havies vist abans. Sí, la veritat és que m'agrada caminar per Barcelona.

Aquests dies d'agosts, com tots els agosts del món, la ciutat està quieta, adormida. Esperant... I jo, jo sóc feliç de veure la ciutat buida, perquè sé que dintre d'un dies deixarà enrere la calma per a quedar immersa de nou en el moviment que li és natural. Però de moment, els que ens passem aquí l'agost (per feina o per les causes que siguin) ens sentim com el gatet de la fotografia. Solitaris i contents...

Posa'm una de sardines!

2010-07-25T13:42:00.007+02:00

Ahir vaig celebrar el meu aniversari envoltat de companyes i companys, no només de Canet, sinó d'arreu, celebrant el Dissabte Roig i la Sardinada Popular organitzada pel PSC de Canet de Mar. També de nombroses persones que es van apropar a la nostra carpa per a gaudir de les sardines, el gelat, el rom cremat i la música.

Després del moment en què la nostra primèra secretària, Silvia Tamayo, anunciés que el rom cremat estava preparat, la companya i amiga Nancy Gutiérrez em va sorprendre dient per megafonia que jo feia anys. Em va fer apropar a l'improvissat escenari i això va provocar que després hi haguessin persones que es volguessin acostar on jo hi era per a felicitar-me, cosa que agraeixo de tot cor.

Gràcies a tothom!
Ahir va ser un gran dia!

Segueixo creient

2010-07-19T22:57:00.005+02:00

La convenció del Programa marc del PSC a Lleida no em va defraudar en absolut. Vaig assistir com a delegat amb la companya i primera secretària Silvia Tamayo, que hi assistia com a secretària d'una de les meses. Amb la quantitat d'esmenes presentades entre totes les comissions, es va elaborar un programa que ens permet afrontar els reptes de futur, sense que cap persona hi quedi exclosa, comptant amb tots i totes per a continuar treballant i fer de Catalunya el país de les persones.

Molta i molt bona feina. Jo també segueixo creient en les persones, en el futur, en la joventut, en la justícia social...

Institución libre de enseñanza (ILE), enseñar y aprender

2010-07-14T21:19:00.002+02:00

Mi amigo Víctor Villar cuelga en su facebook este video. A mi me ha causado una especial vibración positiva y por eso decido compartirlo con vosotr@s. Espero que os guste.

Volem tot l'Estatut

2010-07-08T22:58:00.004+02:00

Volem tot l'Estatut perquè:

hem de fer front al Tribunal Constitucional sistemàticament bloquejat i desligitimat pel PP.

Porta quatre anys aplicant-se amb plena normalitat i Espanya no s'ha trencat.

Hem assolit un grau d'autogovern impensable en altres èpoques.

És el nostre dret i el nostre deure defensar-lo.

Per això hi serem totes i tots a la manifestació del proper dissabte dia 10 a les 18.00 a Barcelona.

Ara és l'hora d'estar units

2010-06-28T22:12:00.008+02:00

Ja tenim sentència sobre l'Estatut. Les paraules contundents i valentes del president Montilla han de portar-nos a la reflexió. Ara és l'hora de la unitat. D'estar per sobre dels interessos partidistes i defensar un Estatut refrendat pel poble de Catalunya, sobirà, i per Les Corts Espanyoles, sobiranes també i representants també del poder constituent, és a dir, representants de totes i tots. Ara és l'hora d'estar units.

Aquesta és la declaració institucional feta pel president Montilla extreta del Diari de Miquel Iceta :

Benvolguts conciutadans,

Avui, pocs dies després del quart aniversari de l’aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.

Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.

La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.

La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l’Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.

L’Estatut és ben viu però s’ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d’ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul·lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d’autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d’aquests anys.

El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d’Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l’esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.

Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.

Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l’Estat de Dret, acatar aquesta sentència.

Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d’aquesta sentència, en allò que qüestiona l’Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l’Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.

Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s’ha pactat, signat i votat.

Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.

No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.

No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut que varem votar.

Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m’ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel·ligència.

Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.

Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n’he parlat amb el President del Parlament, amb el cap de l’oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.

A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d’accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.

Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l’Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d’experts juristes una anàlisi d’urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d’aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals han estat ara qüestionats.

Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d’aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.

Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.

Quart.- He parlat amb el President del Govern d’Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l’Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d’aquesta sentència.

Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d’afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d’organitzar per poder expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l’autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.

I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d’aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d’Espanya.

Insisteixo: som davant d’una sentència que és responsabilitat exclusiva d’un tribunal. No som davant d’un judici de la resta d’Espanya contra Catalunya. L’Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.

Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:

Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.

L’Estatut es l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.

Hi ha d’altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.

L’Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d’una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.

Ara és el moment d’expressar la grandesa de Catalunya.

De demostrar tot el que ens uneix i d’oblidar el que ens separa.

De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d’un poble madur i que sap el que vol.

D’afirmar la nostra voluntat d’autogovern amb determinació.

De treballar amb intel·ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l’Estatut.

D’exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.

Tot això no serà fàcil.

No us vull enganyar.

Tots sabem que vivim temps difícils en que s’encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.

Per això, hem d’actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.

No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.

Creieu-me, la fórmula d’èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d’un objectiu tan assenyat com el d’exigir el compliment d’un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.

Estic convençut que podem superar aquesta prova.

Que aquest propòsit és possible.

Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l’alçada de les nostres responsabilitats.

Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.

La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.

Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.

Mentrestant, jo, com a President, defensaré l’Estatut. El nostre Estatut.

Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de President de la Generalitat.

Aquesta és la meva paraula. Aquest és el meu compromís.

Visca Catalunya!

Credo. Misa Campesina

2010-06-17T23:06:00.001+02:00

¡Yo creo en vos Cristo Obrero!!!!

Creo señor firmemente
Que de tu pródiga mente
Todo este mundo nació
Que de tu mano de artista
De pintor primitivista
La belleza floreció

Las estrellas y la luna
las casitas las lagunas
Los barquitos navegando
Sobre el río rumbo al mar
Los inmensos los cafetales
Los blancos algodonales
Y los bosques mutilados
Por el hacha criminal.
Los inmensos los cafetales
Los blancos algodonales
Y los bosques mutilados
Por el hacha criminal.

Creo en vos
Arquitecto, ingeniero
Artesano, carpintero
Albañil y armador
Creo en vos
Constructor de pensamiento
De la música y el viento
De la paz y del amor

Yo creo en vos Cristo obrero
Luz de luz y verdadero
Unigénito de Dios
Que para salvar al mundo
En el vientre humilde y puro
De María se encarnó
Creo que fuiste golpeado
Con escarnio torturado
En la cruz martirizado
Siendo Pilatos pretor
El romano imperialista
Puñetero desalmado
Que lavándose las manos
Quiso borrar el error
El romano imperialista
Puñetero y desalmado
Que lavándose las manos
Quiso borrar el error

Creo en vos,
Arquitecto ingeniero
Artesano carpintero
Albañil y armador
Creo en vos,
constructor de pensamiento
De la música y el viento
De la paz y del amor

Yo creo en vos compañero
Cristo humano, Cristo obrero
de la muerte vencedor.
Con tu sacrificio inmenso
engendraste al hombre nuevo
para la liberación.
Vos estas resucitando
en cada brazo que se alza
para defender al pueblo
del dominio explotador.
Porque estás vivo en el rancho,
en la fábrica en la escuela.
Creo en tu lucha sin tregua
creo en tu resurrección.

Porque estás vivo en el rancho,
en la fábrica en la escuela.
Creo en tu lucha sin tregua
creo en tu resurrección.

Creo en vos
Arquitecto, ingeniero
Artesano, carpintero
Albañil y armador
Creo en vos
Constructor de pensamiento
De la música y el viento
De la paz y del amor

Fideuà a Mataró

2010-06-13T17:35:00.006+02:00

Avui les companyes i els companys de la Federació del Maresme han organitzat una fideuada popular a la qual he tingut l'honor d'aportar el meu granet de sorra.
En l'acte han intervingut l'Alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, la companya de la Federació i diputada Consol Prados i per acabar el president Montilla.

Sempre és agradable retrobar-se amb les companyes i els companys del Maresme, xerrar amb ells i veure que tots mantenim intacta la nostra il·lusió. El nostre projecte de futur, encara que en temps difícils és, no ens enganyem, el millor. Ho dic amb aquesta contudència perquè els fets ho demostren i per això jo crec i continuaré creient.

Vendrán 13 millones de naves

2010-06-08T19:56:00.004+02:00

¿Os acordáis de Carlos Jesús?

Este grupo de facebook es divertidísimo, pero... anda que como sea verdad y vengan 13 millones de naves a ver dónde nos escondemos porque son unas cuantas.

Entrevista a José Montilla a "Els matins"

2010-06-06T12:00:00.001+02:00

Discurs del president Montilla al Senat el 24 de maig de 2010

2010-05-31T21:21:00.006+02:00

En començar la meva intervenció, vull agrair la deferent celeritat del Senat en tramitar la meva
sol·licitud de compareixença.
Entenc que aquesta bona disposició respon a una apreciació compartida sobre la importància i la
urgència de l’assumpte que la motiva.
Un assumpte que afecta l’interès general de l’Estat de les Autonomies, més enllà del legítim interès i voluntat de les institucions de l’autogovern de Catalunya.

Perquè he vingut a parlar de Catalunya, sí. Però parlar de Catalunya, és parlar d’Espanya, de
l’Espanya del futur. I em causa una certa sorpresa, que aquells que es posen la paraula “Espanya” a la boca amb massa freqüència i no sempre amb ànim integrador, no estiguin avui aquí, el dia que, precisament, parlarem de com va la construcció de l’Estat de les Autonomies, de l’Espanya plural,l’única possible i amb futur.

Comptant aquesta d’avui, és la cinquena vegada que un president de la Generalitat de Catalunya té ocasió de parlar al Senat, sempre en el marc d’aquesta Comissió.
A diferència de les quatre anteriors, aquesta compareixença respon a una iniciativa del Govern de Catalunya i, si no vaig equivocat, és la primera vegada que es reuneix la Comissió General de les Comunitats Autònomes a proposta d’un president autonòmic.
La meva intenció en esmentar aquests precedents, semblants als que poden presentar els altres
presidents autonòmics, és cridar l’atenció sobre la paradoxa que es dóna entre l’escassa presència, al llarg de més de trenta anys, dels màxims representants de les autonomies al Senat, per una banda, i la seva definició constitucional com la cambra de representació territorial, per l’altra.

No és normal que la compareixença d’un president autonòmic al Senat sigui un fet excepcional. És
una anomalia. I crec que aquesta anomalia és l’expressió d’un dèficit polític i institucional sobre el que voldria formular algunes consideracions.

L’Estat de les Autonomies és el resultat d’un procés dinàmic sorgit de la voluntat d’autogovern de les diferents comunitats i del pacte constitucional que així ho va preveure. Una voluntat formalitzada en els corresponents Estatuts i emmarcada en l’àmbit de la Constitució i el principi dispositiu del títol VIII.
Però cal reconèixer –i així s’ha fet reiteradament des de fa anys- que la consolidació de les
Comunitats Autònomes no ha anat sempre acompanyada del desplegament de les institucions i dels procediments per articular adequadament l’Estat autonòmic.
No cal sortir d’aquí: la reforma pendent del Senat per convertir-lo realment en el centre neuràlgic d’aquesta articulació, és l’exemple més rellevant d’aquesta mancança.
Ningú sembla defensar l’estructura i funcionament actual del Senat i moltes són les veus que en un moment o altre han reclamat la seva reforma.
I aquesta és una situació que perjudica seriosament la correcta governació del país, en el que operen dues lògiques polítiques que tendeixen a divergir i fins i tot a ignorar-se.
D’una banda, tenim una lògica unitària monopolitzada per les institucions centrals de l’Estat, que
sovint, no sempre però sovint, menystenen la voluntat de les autonomies i la seva condició d’Estat.
De l’altra, una lògica territorial protagonitzada per les autonomies, però que no està prou integrada en la dinàmica política general.
Són lògiques pròpies de tots els Estats compostos caracteritzats per la seva complexitat i el seu
pluralisme. Tanmateix, els Estats compostos han institucionalitzat mecanismes i dinàmiques de govern compartit que, en el nostre cas, encara estan massa poc desenvolupades.
És a dir, ens manca la manera de definir entre tots l’interès general i de treballar conjuntament pel reconeixement i l’articulació dels legítims interessos de part.
És evident que això no és gens fàcil. El nostre Estat, d’orientació federal, és una construcció
complexa que requereix d’un esforç addicional per aconseguir el seu funcionament òptim, capaç de conjugar pluralitat i integració.
Un esforç per canviar la cultura política i superar la vella inèrcia centralista.
Amb dissenys institucionals sofisticats, que permetin des de la diversitat d’interessos treballar
conjuntament per l’interès de tots.
Lògiques territorials que han de ser contrastades a partir d’un debat obert i transparent, assolint
acords i consensos equitatius i justos per totes les parts.
Desenvolupant lleialtats i confiances mútues, més enllà de dramatismes i visions contraposades.
L’Estat de les Autonomies l’hem construït entre tots. I Catalunya, que n’ha estat un motor i un
referent, vol seguir participant en aquest procés amb convicció i amb la resta de les Comunitats
Autònomes.
Enfortint l’autonomia i l’autogovern, i impulsant els mecanismes necessaris de govern compartit per treballar pels interessos comuns i de tots.
Aquesta és la dinàmica evolutiva de l’Espanya plural. És l’única possible. Sense passos endavant,
l’Estat autonòmic podria esdevenir disfuncional i perdre la seva potencialitat. L’orientació federal és, doncs, el camí més segur i més integrador per acollir i fer cooperativa la diversitat territorial, les voluntats d’autogovern i la descentralització administrativa.
I sense l’evidència d’aquesta evolució, més d’hora que tard, l’Estat de les Autonomies pot deixar de tenir interès per a una majoria dels ciutadans en algunes comunitats, que són, precisament, algunes d’elles, les que han marcat el camí i el ritme des de l’inici de la Transició.

Un exemple ben entenedor d’aquest dèficit d’integració, el tenim en el tractament de les llengües
diverses que es parlen a Espanya. Aún hoy, treinta años después de que la Constitución reconozca, en su artículo tercero, que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”. Aún hoy, digo, hay que esforzarse para hacer entender que este respeto y protección del catalán –en sus diversas variantes-, del gallego o del euskera, ha de ser asumido con plena normalidad, también por las instituciones centrales del Estado, y aceptado con naturalidad por la sociedad española en su conjunto.

Se precisa facer un salto cualitativo para considerar que o respeto, a proteccion e o impulso das
diversas linguas que se falan en Espanya é unha responsabilidade do estado que implica actitudes, xestos e accions positivas.

Berriro diot: auzi hau ez dagokie hizkuntza propioa duten komunitateei bakarrik. Ideia hori gainditu eta denon ardura dela onartu beharko genuke. Ardura hori, gainera, denok aberasten gaituen eta denoi dagokigun kultur eta hizkuntz ondarea izateak dakarren harrotasunez onartu beharko genuke.
(Traducció de l’euskera al català: “Cal superar, insisteixo, la idea que aquesta és una qüestió privativa de les comunitats amb una llengua pròpia, per acceptar que és una responsabilitat de tots, assumida amb l’orgull de comptar amb un patrimoni cultural i lingüístic que ens enriqueix i concerneix a tots”).

Les diverses institucions i poders de l’Estat no poden veure aquesta qüestió com una particularitat regional anecdòtica, sinó com un patrimoni cultural compartit. És més, l’han d’entendre i admetre, d’una vegada, com un dels elements indiscutibles de la genètica de l’Espanya diversa, de l’Espanya plural, que vam començar a construir, democràticament, amb l’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978.
Per això quan sento opinions que s’oposen, per exemple, a que al Senat es parli en català, en gallec o bé en euskera, amb l’argument que es tracta d’un malbaratament de recursos, no puc més que entristir-me en comprovar com n’estem encara d’allunyats d’assumir la nostra pluralitat.
I enyorar, fins i tot, manifestacions com les que feia en el seu moment la presidenta del Senat i actual presidenta de la Comunitat de Madrid quan afirmava en les diverses llengües espanyoles que: “Espanya és una nació plural. La pluralitat és, precisament, un dels principals trets constitutius de la nostra realitat nacional, de la qual extraiem un intens enriquiment humà, cultural, social i econòmic per a tots els espanyols”
Avui, la meva tristesa deriva en ofensa, quan constato que no és per incomprensió sinó per mala fe política que s’emeten opinions i judicis pejoratius sobre el català.
Perquè, senyories, les llengües no tenen preu. I qui li’n vol posar, ni les estima ni les respecta.
Ai d’aquells que vulguin posar preu a la nostra diversitat lingüística.
Ai d’aquells que pretenen convertir una llengua en estelles, perquè no calculen l’abast del foc que
poden arribar a originar.
És actuant d’aquesta manera, amb aquest tarannà separador, que volen construir una Espanya
integradora, una Espanya de tots? O més aviat pretenen tornar a l’Espanya uniformitzadora d’abans de la Constitució?
Si fos així s’estaria posant en dubte l’esperit constitucional i hauríem iniciat el camí cap a una
regressió que hipotecaria greument el futur en comú. És més, ja he dit en altres ocasions, que el faria inviable.

Fetes aquestes consideracions destinades a emmarcar el sentit profund de la meva intervenció,
passo tot seguit al nucli de la qüestió que ens reuneix avui en aquesta sessió de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, i que no és altre que la delicada situació –per dir-ho suaument- que viu el Tribunal Constitucional i la seva repercussió en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Una situació que porta al Parlament i al Govern de Catalunya a demanar la urgent renovació dels
magistrats del Tribunal amb el mandat caducat i, més enllà, a la reforma de la Llei Orgànica que
regula el seu funcionament.

En gairebé quatre anys els magistrats del Tribunal Constitucional després de diversos intents no han aconseguit arribar a un acord per dictar sentència sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un Estatut que és una Llei Orgànica, sí; però que és el primer cop, en la nostra història democràtica, que el Tribunal Constitucional ha de pronunciar-se sobre una llei referendada. La complexitat i la responsabilitat d’una Sentència com aquesta, són més que òbvies.
Un retard més que notable en tractar-se d’una norma fonamental per a l’organització i el funcionament de l’autogovern de Catalunya, i que és l’expressió actualitzada de l’acord per encaixar l’autogovern de Catalunya a Espanya, en el marc del pacte constitucional.
El realment greu no és aquest retard, sinó les vicissituds ben notòries que acompanyen i que han
afectat i alterat la composició del Tribunal.

Un dels dotze magistrats va ser recusat a instància del Partit Popular, gràcies a una interpretació
sobre els supòsits que permeten apartar un dels seus membres del coneixement d’una causa, que
entrava en contradicció amb la jurisprudència anterior del mateix Tribunal.
A més, els quatre magistrats designats pel Senat van finalitzar el seu mandat el desembre de 2007 i en conseqüència actuen amb un mandat prorrogat, en no haver prosperat, fins ara, el procediment iniciat per a la seva renovació en aquesta Cambra, malgrat que les Comunitats Autònomes vam exercir en el seu moment el dret de proposar candidats.
I finalment, poc temps després, es va produir una nova vacant, per defunció d’un altre dels magistrats del Tribunal. Una vacant pendent de provisió des de fa dos anys per part del Congrés dels Diputats.

En definitiva, ens trobem amb una situació força anòmala que afecta a sis dels dotze magistrats del Tribunal. La meitat dels seus membres. I, si vostès volen, encara podem anar més enllà.
Només ens cal parar atenció a l’espectacle poc edificant propiciat per les continuades filtracions als mitjans de comunicació sobre les deliberacions del Tribunal i les especulacions sobre les filiacions ideològiques i els suposats compromisos i pactes dels seus membres..
Fins al punt, tal com ha manifestat un dels pares de la Constitució, d’haver perdut l’aparença
d’independència que seria exigible.
El resultat de tot plegat és un Tribunal que, malgrat estar legalment facultat per exercir la seva funció, veu erosionada la seva legitimitat moral fins a extrems poc acceptables.

No cal que els digui que la llarga demora en l’emissió de la sentència, i sobretot les interferències en el funcionament normal del Tribunal i les filtracions sobre les seves deliberacions i els seus propòsits, suposen un factor d’incertesa sobre el futur de l’Estatut i, en conseqüència, de l’autogovern de Catalunya.
Una incertesa que –es vulgui o no- es projecta també al conjunt de la política espanyola i les seves institucions. I també a la resta d’Estatuts inspirats o que adopten les mateixes formulacions que l’Estatut català.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser tramitat seguint el procediment establert
constitucionalment, amb l’aprovació primer com a projecte de llei pel Parlament de Catalunya,
negociat després per una delegació parlamentària catalana amb les corresponents comissions
constitucionals del Congrés dels Diputats i del Senat, aprovat per majoria absoluta per ambdues
cambres de les Corts Generals i, finalment, referendat pel poble de Catalunya.
L’Estatut és una llei vigent des del 9 d’agost de 2006 i ha estat aplicat i desplegat des d’aleshores per les institucions de l’autogovern de Catalunya i per les institucions centrals de l’Estat, en compliment estricte de la seva obligació i amb ple convenciment de la seva constitucionalitat.
L’extens i intens desplegament de l’Estatut s’ha produït sense cap mena de conflicte, i sense que
s’acomplissin les profecies apocalíptiques sobre les conseqüències nefastes de la seva aplicació per
a la cohesió del país i la unitat d’Espanya. La millor prova n’és el fet que del gairebé mig centenar de lleis aprovades en desplegament de l’Estatut, tan sols un parell han estat qüestionades davant el Tribunal Constitucional.
I per si això no fos suficient per avalar l’Estatut de Catalunya, cal recordar que ha servit d’exemple i referència per a les reformes estatutàries que altres Comunitats Autònomes han decidit impulsar, de tal manera que ha estat el motor de l’evolució del conjunt de l’Estat de les Autonomies, en qüestions claus com l’adequació competencial a les noves realitats socials o com la reforma del conjunt del sistema de finançament. Uns Estatuts, per cert, que paradoxalment no han estat objecte de cap recurs d’inconstitucionalitat. Uns Estatuts, cap dels quals ha esquerdat Espanya per enlloc. Només a determinats nivells polítics o de forta influència en la política ha persistit aquesta obsessió a denunciar que allò que reforça a qualsevol altra comunitat és desintegrador quan prové de Catalunya.

En aquest context, resulta evident que la crida que feia el President Pujol en el debat de les
autonomies, en aquesta Cambra, l’any 1997, no ha estat escoltada en absolut per aquests sectors
polítics. Ell deia: “Una cosa sí que els demanaré -que no és econòmica, ni política, ni competencial-: és que col·laborin perquè, en el conjunt d'Espanya, les coses de Catalunya es mirin, i se’n parli, amb més objectivitat del que se sol fer. És obligació de tothom que tingui sentit d'Estat, és obligació de tothom que tingui responsabilitat i capacitat d'influència, de no utilitzar el tema català com a arma demagògica i ofensiva de partit contra altres partits i contra la mateixa Catalunya”.

Crec que per responsabilitat política i sentit d’Estat, cal fer prevaldre el valor, l’oportunitat i el contingut de l’Estatut i exigir al mateix temps el màxim capteniment institucional del Tribunal Constitucional en aquesta qüestió.
En conseqüència, no crec que hagi estat fins ara extemporani, ni en absolut desestabilitzador, exigir del Tribunal Constitucional la màxima serenitat a l’hora de procedir al debat, així com la màxima prudència en el moment de prendre qualsevol decisió sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Herrero de Miñón, una altre pare de la Constitució, ho expressava formidablement ja fa una anys, tot demanant que “si la Constitución de 1978 es una constitución abierta hay suficientes argumentos
técnicos i políticos para afirmarlo, eso exige una actitud abierta por parte del intérprete”.
I en el cas que la fragilitat del Tribunal l’impedeixi garantir la serenitat, la prudència i l’equanimitat necessàries per prendre una de les decisions més difícils des de la seva creació, penso que és de sentit comú procedir a la seva renovació.
Perquè no ens podem permetre que una institució debilitada i qüestionada, provoqui una crisi que ni ens convé ni desitgem. Ni a Catalunya, ni a Espanya.
Perquè l’alteració del delicat mecanisme previst per a la renovació del Tribunal Constitucional suposa una gravíssima distorsió del funcionament d’una institució que hauria d’estar lliure de tota presumpció de politització.
I que això sigui així, cal dir-ho ben clar, no és responsabilitat del Tribunal ni dels seus magistrats.
El bloqueig de la renovació dels magistrats del Tribunal respon a una intencionalitat per part del grup que va interposar el recurs contra l’Estatut de Catalunya -reconeguda explícitament en manifestacions públiques- de decantar una majoria favorable a les seves pretensions de retallar substancialment l’Estatut.

Es pretén guanyar al Tribunal Constitucional el que es va perdre democràticament.
És evident que aquest partidisme descarat afecta, de ple, les institucions que tenen la facultat i
l’obligació de procedir a la renovació del Tribunal Constitucional. Concretament, el Congrés dels
Diputats i especialment el Senat, que poden veure disminuïts el seu prestigi i la seva credibilitat, si no són capaços de trobar una solució responsable a aquest carreró sense sortida.

A la vista d’aquesta situació que lesiona l’autogovern de Catalunya, posa en risc la relació política i
institucional de Catalunya amb Espanya, posa en qüestió el propi Estat de les Autonomies, degrada la institució del Tribunal Constitucional i deteriora el prestigi de les Corts Generals, el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució en la que, a partir de la convicció sobre la plena constitucionalitat de l’Estatut d’Autonomia de 2006, s’insta a procedir a la renovació dels magistrats del Tribunal amb el mandat caducat; es proposa emprendre accions per aconseguir que el Tribunal es declari incompetent per dictar sentència sobre l’Estatut; i, finalment, es demana impulsar una proposta de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.
D’acord amb aquesta resolució, que expressa la unitat de les forces catalanistes al Parlament de
Catalunya, és que demano a aquest Senat que reactivi, amb caràcter d’urgència, el procediment de designació dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional que correspon a aquesta Cambra i que està en suspens, malgrat que les Comunitats Autònomes hagin presentat les seves propostes tal com preveu l’article 16 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.
Com he dit reiteradament no estem demanant que es canviïn les regles del joc pel que fa a la
renovació del Tribunal Constitucional. El que volem és molt senzill: volem que es compleixin.
Catalunya no vol lleis a mida; vol –senzillament- que es compleixin les lleis.
No neguem la funció del Tribunal Constitucional, aspirem a què l’exerceixi amb normalitat, amb
serenitat i sense cap ombra de sospita sobre la seva parcialitat.
Perquè, com ens recordava també un dels pares de la Constitució, en Miquel Roca, fent referència a la mateixa doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans, “la justícia no tan sols ha de ser independent, sinó que, a més i sobretot, ha de semblar-ho”.
Però a més de tot això, el que és una evidència és que aquest Tribunal Constitucional ha fracassat
reiteradament en l’objectiu que s’havia proposat i que podríem dir que està perdut en un laberint. I seria inadmissible que per la inoperància de les instàncies polítiques, el Tribunal acabés arrossegant al mateix laberint al conjunt del país.
Cal ajudar el Tribunal Constitucional a sortir del laberint. I resituar el rol democràtic de cadascú,
d’acord amb les funcions que té encomanades. I cal evitar que, en aquesta situació de debilitat, de
pèrdua de legitimitat moral, emeti una sentència sobre un recurs que, tal com jo crec, no s’havia
d’haver presentat mai.

I anant més enllà, s’ha plantejat ja la necessitat d’abordar la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. De fet, al Congrés dels diputats es va discutir tot just fa uns dies una proposta d’un dels grups de la Cambra. No és aquest el moment d’abordar aquesta qüestió, però no vull deixar de subratllar que la mateixa existència de totes aquestes propostes, procedents de forces polítiques ben diverses, no és altra cosa que un símptoma evident del problema que subratllava abans.

I és que la situació actual del Tribunal Constitucional afecta el nucli del nostre Estat autonòmic. Ho afirmo des d’una actitud de profunda lleialtat institucional i amb la convicció que és possible,
evidentment, treballar per consolidar el pacte constitucional originari.
Perquè el que està en joc, senyories, no és tan sols el prestigi de les institucions. Està en risc el sentit i l’abast del propi pacte constitucional.
Ho està si en nom de la Constitució es pretén subvertir el seu esperit. Si el que va semblar possible el 1978, avui ja no és admès. Si el pacte renovat amb l’Estatut de l‘any 2006 per encaixar l’autogovern de Catalunya a Espanya queda invalidat. Si, a més, una decisió d’aquesta importància és adoptada per un òrgan jurisdiccional deslegitimat moralment, no legalment, i profundament dividit.
I si això passa, el que està en joc –aleshores- és que la desafecció, com ja he advertit amb
anterioritat, esdevingui frustració profunda, i pugui donar arguments a aquells que volen la ruptura o el desinterès mutu. Així de simple i així de greu.
Per això penso que és avui més oportú que mai, recordar la cita dels coneguts versos de Salvador
Espriu de La pell de brau, que en Joan Reventós feia en aquesta mateixa sala en un debat com el
d’avui, fa 16 anys: “Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills
per a poder viure eternament
en ordre la pau, el treball,
la difícil i merescuda llibertat”.
Aquella esperança que cantava Espriu i que va caracteritzar l'esperit de la Transició, de la que en
Joan Reventós en va ser un protagonista, avui hi ha gent a Catalunya que considera que no s'ha vist corresposta per l'evolució de la política i de la societat espanyoles.
En aquest llarg i interminable procés m’he imposat com a norma de conducta mantenir la serenitat al màxim, evitar reaccions extemporànies a hipòtesis no contrastades, privilegiar el capteniment institucional als reflexos partidistes.

Com a president de la Generalitat de Catalunya assumeixo el deure de defensar l’autogovern de
Catalunya en el marc fixat per la Constitució de 1978 i l’Estatut de 2006.
No tinc la més mínima intenció, mentre actuï com a President i en nom de tots els ciutadans de
Catalunya, d’anar ni un mil·límetre més enllà de la Constitució, ni de permetre quedar-nos un
mil·límetre més ençà de l’Estatut.

En compliment d’aquest deure procuro que aquesta defensa tingui un esperit positiu i afirmatiu.
Per això, treballo intensament per aconseguir i mantenir l’acord de totes les forces polítiques
catalanes compromeses amb l’autogovern.
Com també vetllo per interpretar i canalitzar el sentiment profund de la societat catalana que demana ser tractada amb respecte i dignitat.
I no sento cap contradicció en assumir aquest deure amb una actitud convençuda de lleialtat
institucional: Lleialtat a un Estat de les Autonomies, del que ostento la màxima representació a
Catalunya. Lleialtat a una Constitució que ha fet possible l’autogovern de Catalunya. Lleialtat a una idea plural i integradora d’Espanya. Lleialtat a un pacte polític sobre el que es fonamenta el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Seria dramàtic que aquesta lleialtat no fos corresposta. I encara, molt pitjor, que les aspiracions i el sentiments de la ciutadania de Catalunya no fossin respectats.

Respecte: aquesta és la qüestió clau. Els meus antecessors – els presidents Jordi Pujol i Pasqual
Maragall- es van veure en la necessitat d’exigir-lo en les seves intervencions en aquesta Cambra.
Respecte per la singularitat política, cultural i lingüística de Catalunya. Respecte per la voluntat
d’autogovern. Respecte pel pacte de convivència lliurement acordat.

Avui, un altre president de la Generalitat ha de tornar a demanar aquest respecte en nom de les
institucions i de la societat catalanes. No puc imaginar-me altra cosa que una resposta positiva a
aquesta demanda que avui els formulo, independentment del grau d’acord sobre les propostes
concretes que es puguin plantejar.

Estic convençut, des del respecte mutu, que serà possible l’entesa. Però sense ella estem
condemnats a una crisi de la moral col·lectiva que estic convençut que no es produïrà.
Moltes gràcies

El president Montilla té les coses clares

2010-05-26T19:45:00.003+02:00

José Montilla: "no fem de la xarxa una nova trinxera digital. Fem-ne un espai de debat".

Soñar

2010-05-19T21:56:00.005+02:00

A veces la falta de tiempo, nuestras obligaciones diarias, nos impiden soñar. Yo os pido que soñéis, os lo pido por favor, que soñéis con un mundo en el cual las diferencias de clase, sexo, religión o cualquier otra cosa no sean importantes... Un mundo ideal, perfecto, sin infelicidades. Tod@s somos herman@s, tod@s somos iguales. Si tod@s soñamos, al menos un minuto al día con un mundo mejor, estoy seguro de que algún mecanismo se pondrá en marcha para que ese ideal se cumpla.

Miguel Hernández

2010-05-10T21:46:00.008+02:00

Mi amigo Agustín Esquiva, reproduce en la última entrada de su blog, entre otras, unas palabras de Miguel Hernández. A Agustín le comenté en una ocasión que yo soy un incondicional de este gran poeta, el poeta del pueblo. Me maravilla como una persona sin formación intelectual (aparentemente porque era un autodidacta nato) aunque con un bagaje cultural increíble es capaz de ponerme el vello de punta cada vez que lo leo, una y otra vez. Miguel Hernández Gilabert representa el espíritu de todo el pueblo. El poeta de Orihuela es el poeta de la humanidad.

HIJO DE LA LUZ Y DE LA SOMBRA

I

(HIJO DE LA SOMBRA)

Eres la noche, esposa: la noche en el instante
mayor de su potencia lunar y femenina.
Eres la medianoche: la sombra culminante
donde culmina el sueño, donde el amor culmina.

Forjado por el día, mi corazón que quema
lleva su gran pisada de sol a donde quieres,
con un solar impulso, con una luz suprema,
cumbre de las mañanas y los atardeceres.

Daré sobre tu cuerpo cuando la noche arroje
su avaricioso anhelo de imán y poderío.
Un astral sentimiento febril me sobrecoge,
incendia mi osamenta con un escalofrío.

El aire de la noche desordena tus pechos,
y desordena y vuelca los cuerpos con su choque.
Como una tempestad de enloquecidos lechos,
eclipsa las parejas, las hace un solo bloque.

La noche se ha encendido como una sorda hoguera
de llamas minerales y oscuras embestidas.
Y alrededor la sombra late como si fuera
las almas de los pozos y el vino difundidas.

Ya la sombra es el nido cerrado, incandescente,
la visible ceguera puesta sobre quien ama;
ya provoca el abrazo cerrado, ciegamente,
ya recoge en sus cuevas cuanto la luz derrama.

La sombra pide, exige seres que se entrelacen,
besos que la constelen de relámpagos largos,
bocas embravecidas, batidas, que atenacen,
arrullos que hagan música de sus mudos letargos.

Pide que nos echemos tú y yo sobre la manta,
tú y yo sobre la luna, tú y yo sobre la vida.
Pide que tú y yo ardamos fundiendo en la garganta,
con todo el firmamento, la tierra estremecida.

El hijo está en la sombra que acumula luceros,
amor, tuétano, luna, claras oscuridades.
Brota de sus perezas y de sus agujeros,
y de sus solitarias y apagadas ciudades.

El hijo está en la sombra: de la sombra ha surtido,
y a su origen infunden los astros una siembra,
un zumo lácteo, un flujo de cálido latido,
que ha de obligar sus huesos al sueño y a la hembra.

Moviendo está la sombra sus fuerzas siderales,
tendiendo está la sombra su constelada umbría,
volcando las parejas y haciéndolas nupciales.
Tú eres la noche, esposa. Yo soy el mediodía.

II

(HIJO DE LA LUZ)

Tú eres el alba, esposa: la principal penumbra,
recibes entornadas las horas de tu frente.
Decidido al fulgor, pero entornado, alumbra
tu cuerpo. Tus entrañas forjan el sol naciente.

Centro de claridades, la gran hora te espera
en el umbral de un fuego que el fuego mismo abrasa:
te espero yo, inclinado como el trigo a la era,
colocando en el centro de la luz nuestra casa.

La noche desprendida de los pozos oscuros,
se sumerge en los pozos donde ha echado raíces.
Y tú te abres al parto luminoso, entre muros
que se rasgan contigo como pétreas matrices.

La gran hora del parto, la más rotunda hora:
estallan los relojes sintiendo tu alarido,
se abren todas las puertas del mundo, de la aurora,
y el sol nace en tu vientre donde encontró su nido.

El hijo fue primero sombra y ropa cosida
por tu corazón hondo desde tus hondas manos.
Con sombras y con ropas anticipó su vida,
con sombras y con ropas de gérmenes humanos.

Las sombras y las ropas sin población, desiertas,
se han poblado de un niño sonoro, un movimiento,
que en nuestra casa pone de par en par las puertas,
y ocupa en ella a gritos el luminoso asiento.

¡Ay, la vida: qué hermoso penar tan moribundo!
Sombras y ropas trajo la del hijo que nombras.
Sombras y ropas llevan los hombres por el mundo.
Y todos dejan siempre sombras: ropas y sombras.

Hijo del alba eres, hijo del mediodía.
Y ha de quedar de ti luces en todo impuestas,
mientras tu madre y yo vamos a la agonía,
dormidos y despiertos con el amor a cuestas.

Hablo y el corazón me sale en el aliento.
Si no hablara lo mucho que quiero me ahogaría.
Con espliego y resinas perfumo tu aposento.
Tú eres el alba, esposa. Yo soy el mediodía.

III

(HIJO DE LA LUZ Y DE LA SOMBRA)

Tejidos en el alba, grabados, dos panales
no pueden detener la miel en los pezones.
Tus pechos en el alba: maternos manantiales,
luchan y se atropellan con blancas efusiones.

Se han desbordado, esposa, lunarmente tus venas,
hasta inundar la casa que tu sabor rezuma.
Y es como si brotaras de un pueblo de colmenas,
tú toda una colmena de leche con espuma.

Es como si tu sangre fuera dulzura toda,
laboriosas abejas filtradas por tus poros.
Oigo un clamor de leche, de inundación, de boda
junto a ti, recorrida por caudales sonoros.

Caudalosa mujer, en tu vientre me entierro.
Tu caudaloso vientre será mi sepultura.
Si quemaran mis huesos con la llama del hierro,
verían qué grabada llevo allí tu figura.

Para siempre fundidos en el hijo quedamos:
fundidos como anhelan nuestras ansias voraces:
en un ramo de tiempo, de sangre, los dos ramos,
en un haz de caricias, de pelo, los dos haces.

Los muertos, con un fuego congelado que abrasa,
laten junto a los vivos de una manera terca.
Viene a ocupar el hijo los campos y la casa
que tú y yo abandonamos quedándonos muy cerca.

Haremos de este hijo generador sustento,
y hará de nuestra carne materia decisiva:
donde sienten su alma las manos y el aliento,
las hélices circulen, la agricultura viva.

Él hará que esta vida no caiga derribada,
pedazo desprendido de nuestros dos pedazos,
que de nuestras dos bocas hará una sola espada
y dos brazos eternos de nuestros cuatro brazos.

No te quiero a ti sola: te quiero en tu ascendencia
y en cuanto de tu vientre descenderá mañana.
Porque la especie humana me han dado por herencia,
la familia del hijo será la especie humana.

Con el amor a cuestas, dormidos y despiertos,
seguiremos besándonos en el hijo profundo.
Besándonos tú y yo se besan nuestros muertos,
se besan los primeros pobladores del mundo.

Miguel Hernández

Fuente : poesi.as

No sé què dir

2010-05-01T10:32:00.004+02:00

Ahir, vaig ser, en representació de l'Agrupació Socialista de Canet de Mar, en el teu acomiadament.

No sé què dir, company Ricardo. Potser el veure tanta gent ahir que es volia acomiadar de tu, tanta gent que sense cap mena de dubte t'estimava, perquè qui et va conèixer et va estimar, potser tot això em va deixar sense paraules. Company Ricardo, com que no sé què dir, millor deixaré que ho digui un dels teus poetes preferits, mai no t'ho vaig poder dir, però en això coincidiem, Miguel Hernández,

Para la libertad sangro, lucho, pervivo.

Para la libertad, mis ojos y mis manos,
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas.

Para la libertad me desprendo a balazos
de los que han revolcado su estatua por el lodo.
Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,
de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño:
porque aún tengo la vida.

The lion sleeps tonight

2010-04-26T19:09:00.009+02:00

Dues versions de la cançó popular africana "The lion sleeps tonight".

"The lion sleeps tonight" Pel Cor de La Salle de Les Filipines.

I aquesta és la versió dels Voices of Heaven Gospel Choir.

Totes dues són genials!

Em sento orgullós

2010-04-19T21:05:00.009+02:00

Em sento orgullós de ser de Canet, de comprovar com en set anys aquest poble ha canviat per a millor, per a molt millor. Em sento orgullós de l'equip de govern encapçalat pel Joaquim Mas i em sento orgullós dels treballadors i les treballadores que presten servei a l'Ajuntament, és a dir, a totes i a tots els que vivim aquí, perquè han fet un esforç econòmic encomiable (en paraules de la nostra primera secretària, Silvia Tamayo) juntament amb el Govern, sense que això repercuteixi en una retallada de serveis als ciutadans i ciutadanes de Canet. Com va exposar l'alcalde, Joaquim Mas, per a l'Ajuntament la solució no passa per enviar persones a l'atur, ja que darrere de cada persona hi ha una família.

Jo crec en els fets més que en les paraules

2010-04-13T21:04:00.008+02:00

No tinc cap tendència a mitificar ningú i mai no ho he fet. Tinc tendència a apreciar les persones per les seves paraules i sobretot per la seva tasca, l'esforç continu i la intensitat constant, això sí. Això sí que és important i defineix una persona i una personalitat.

Aquells que són propers al president Montilla asseguren que guanya en les distàncies curtes, i estic completament d'acord. Vaig tenir ocasió de comprovar-ho a la Conferència Oberta de "Catalunya Causa Comuna". El president no és home de retòrica buida sense contingut. No és aquell arquetípic de polític que parla i parla i és capaç de no dir res. En segons quines circumstàncies és preferible callar a sortir-se'n per la tangent, com fan altres. La capacitat de José Montilla són els seus fets, la seva feina. No faré cap dissortació ni cap repàs però només posaré dos exemples de feina constant i ben feta, dos exemples molt puntuals si voleu, però fruit del treball del govern : la inauguració de l'escola de la Llar de Berga o el nou Hospital Moisès Broggi. Podria posar una llarga llista d'exemples, però aquest dos em semblen molt significatius. I és que jo crec en els fets!

Ya han tirado El Cabanyal

2010-04-06T20:20:00.006+02:00

Ya han tirado El Cabanyal, frente a la impotencia de los vecinos y de la oposición.

elperiodico.com. Cito textualmente:

"Entre los políticos desalojados por la Policía se encuentran el secretario general del PSPV en la ciudad de Valencia, Salvador Broseta; el coordinador de EUPV en la ciudad de Valencia, Amadeu Sanchis; el edil socialista Vicente González Móstoles; los diputados de EUPV en las Corts Marga Sanz (quien ha presentado una denuncia contra la Policía Local por las lesiones sufridas durante el desalojo por las que la han atendidoen el Hospital Clínico) y Lluís Torró y la presidenta de Salvem El Cabanyal, Maribel Doménech".

Quería dedicar la entrada de hoy a uno de mis músicos preferidos, Serj Tankian. Aprovecharé la ocasión para incluir en esta entrada el video de la canción "Empty walls". Quizás para ellos El Cabanyal no sean más que muros vacíos. Para nosotros formaba parte de la historia de Valencia y de la humanidad.

Catalunya Causa Comuna

2010-03-30T10:29:00.003+02:00

Conclusions del primer plenari de la Conferència Oberta. Crec que entre totes i tots hem fet una bona feina!

La maternitat d'Elna Ja ha passat per Caldes d'Estrac

2010-03-28T21:22:00.010+02:00

L'exposició sobre la Maternitat d'Elna ja ha passat per Caldes. Ha estat un gran èxit com no podia ser d'una altra manera. Com ja vaig dir, una història de dones i d'humanitat. Recordo un cop més, l'acte de presentació, com les i els conferenciants (Rosabel Cantenys, Montse Bosch, Àngel Merino, Àngels Massissimo, Miquel Torner) ens van exposar amb claretat la necessitat de recuperar la nostra història.

Reprodueixo ara les paraules de la Montse que ens fan veure aquesta necessitat i que ens fan reflexionar sobre la condició humana : "El naixement de quasi 600 nadons en condicions humanes quan l’ entorn era francament inhumà, gràcies a l’ esforç d’ una jove infermera suïssa, Elisabeth Eindenbenz que, amb ajuda material i econòmica arribada des del seu país, va convertir una antiga i malmesa casona en una maternitat. Una història que va començar a conèixer la llum quan el grup Marxaires Mataró-Canigó, que recorre cada any al febrer la ruta de l’ exili a través dels Pirineus fins a França, va trobar indicis de l’ existència d’ una maternitat on parien les dones dels camps de refugiats al sud de França. A partir d’ aquí l’ historiadora Assumpta Montellà va iniciar una investigació que finalitza amb el seu llibre “La Maternitat d’ Elna”. A partir de tot això el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, a través del Memorial Democràtic i juntament amb l’ Ajuntament d’ Elna acorden fer difusió d’ aquest fet que ha acabat essent una icona de la nostra guerra civil".

Com he dit un gran èxit. Felicitats a totes i tots els que han col·laborat i ens han apropat aquesta història a Caldes d'Estrac i en especial a Montse Bosch com a organitzadora de l'exposició.

Doble ració

2010-03-26T21:28:00.007+01:00

Avui tindrem una entrada doble, benvolgudes i benvolguts,

en primer lloc us vull comentar que he assistit a l'aula magna de l'Escola de Teixits a la presentació del llibre "Canet de Mar. Història i arquitectura, el patrimoni catalogat", que ens descobreix tots els tresors arquitectònics de la nostra vil·la i que recomano a tothom, de Canet o d'altres indrets. Ha estat una tasca impressionant dels col·laboradors. Hi han intervingut el director general de Patrimoni de la Generalitat, Jordi Roca, el nostre alcalde, Joaquim Mas, el regidor de Cultura, Òscar Figuerola i el president del Centre d'Estudis Canetencs, Xavier Mas.

A l'acte he coincidit amb l'Ivan Aranda (i ara enllaço amb la segona part d'aquesta entrada). L'Ivan és una d'aquelles persones amb les quals mantinc un "feeling" especial. Pensem de manera diferent en moltes qüestions però encara que ideològicament no coincidim en tot, creiem fermament en el que fem i, és clar, això es transmet.

Em comentava l'Ivan que havia vist la meva entrada amb una cançó de Luis Eduardo Aute, concretament "Al alba". Jo li he explicat que la vaig posar perquè Aute la va escriure amb motiu dels últims afusellaments del franquisme, el 27 de setembre de 1975. Li comentava també que ho havia fet, perquè havia llegit una entrada en el bloc de Txetxu on mostrava un fragment de la darrera carta que un d'aquest condemnats a mort, José Humberto Baena, havia escrit als seus pares poc abans de morir. Com que vaig demanar permís a en Txetxu per a reproduir la seva entrada mitjançant el meu facebook i me'l va donar, tot seguit la podreu llegir. De ben segur que, com a mi, us emocionarà profundament.

Dit això, aclaro que en Txetxu és un artista i per tant el seu bloc no és polític. Simplement vaig reproduir la seva entrada perquè em va semblar de gran valor.

Aquí teniu el fragment de la carta de José Humberto Baena als seus pares abans de morir:

Carta de despedida de José Humberto Baena, uno de los últimos fusilados por el régimen franquista.

Papá, mamá:

Me ejecutarán mañana de mañana.
Quiero daros animos. Pensad que yo muero pero que la vida sigue.
Recuerdo que en tu última visita, papá, me habías dicho que fuese valiente, como un buen gallego. Lo he sido, te lo aseguro. Cuando me fusilen mañana pediré que no me tapen los ojos, para ver la muerte de frente.
Siento tener que dejaros. Lo siento por vosotros que sois viejos y sé que me queréis mucho, como yo os quiero. No por mí. Pero tenéis que consolaros pensando que tenéis muchos hijos, que todo el pueblo es vuestro hijo, al menos yo así os lo pido.
¿Recordáis lo que dije en el juicio? Que mi muerte sea la última que dicte un tribunal militar. Ese era mi deseo. Pero tengo la seguridad de que habrá muchos más. ¡Mala suerte!
¡Cuánto siento morir sin poder daros ni siquiera mi último abrazo! Pero no os preocupéis, cada vez que abracéis a Fernando, el niño de Mary, o a Manolo haceros a la idea de que yo continúo en ellos.
Además, yo estaré siempre con vosotros, os lo aseguro.
Una semana más y cumpliría 25 años. Muero joven pero estoy contento y convencido.
Haced todo lo posible para llevarme a Vigo.
Como los nichos de la familia están ocupados, enterradme, si podéis, en el cementerio civil, al lado de la tumba de Ricardo Mella.
Nada más. Un abrazo muy fuerte, el último.
Adios papá, adios mamá.
Vuestro hijo:

José Humberto

Luis Eduardo Aute y Silvio Rodríguez-Al alba

2010-03-24T21:18:00.001+01:00

Si te dijera, amor mío,
que temo a la madrugada,
no sé qué estrellas son éstas
que hieren como amenazas
ni sé qué sangra la luna
al filo de su guadaña.

Presiento que tras la noche
vendrá la noche más larga,
quiero que no me abandones,
amor mío, al alba,
al alba, al alba.

Los hijos que no tuvimos
se esconden en las cloacas,
comen las últimas flores,
parece que adivinaran
que el día que se avecina
viene con hambre atrasada.

Miles de buitres callados
van extendiendo sus alas,
no te destroza, amor mío,
esta silenciosa danza,
maldito baile de muertos,
pólvora de la mañana.

Arqueologia subaquàtica

2010-03-23T22:12:00.005+01:00

Interessantíssima la xerrada a la que avui he assistit i que organitzava la Universitat de la Gent Gran (UGG), presentada per la Silvia Tamayo i en la qual el nostre il·lustre conciutadà, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat, Joaquim Pera ens ha parlat (davant un auditori ple de gom a gom) de l'arqueologia subaquàtica. M'ha agradat tot el que he sentit, però el que més m'ha impressionat és que ens ha comentat que els romans, disposaven de professionals que es dedicaven a rescatar tresors del fons del mar. S'enfonsaven amb una pedra per tal de baixar més ràpid i estalviar oxigen, recuperaven el que podien i pujaven a la superficie. Aleshores repetien el procés. Us imagineu?

Arqueologia subaquàtica a Catalunya

Elizabeth Eidenbenz

2010-03-21T18:25:00.014+01:00

Ja us he dit en alguna altra ocasió que crec en els àngels. l'Elizabeth Eidenbenz és un d'aquest àngels. Una dona que ho va donar tot per als altres fins el punt de qüasi perdre la seva pròpia vida.

Ahir vaig estar a Caldes d'Estrac on l'Associació de Dones m'havia convidat a la inauguració de l'exposició sobre la Maternitat d'Elna (us recomano tant el llibre de l'autora Assumpta Montellà, com l'obra de teatre).

La veritat és que em va commoure tot el que van dir els conferenciants en l'acte presentat per Rosabel Cantenys i entre els quals hi era el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Àngel Merino, que ens va exposar la necessitat de recuperar i no oblidar la nostra història a través del Memorial Democràtic primer i ara també a través de la Direcció General de la Memòria Històrica. Hem de tenir en compte que sense el treball d'aquest organisme i d'altres associacions sense cap vinculació política ni institucional i per descomptat sense la feina de tantes i tantes persones anònimes, dificilment haguéssim recuperat aquesta part del passat què, ens agradi o no, ens pertany.

És cert que la història de l'Elizabeth Eidenbenz és una història de dones, però és sobretot una història de vida, d'esperança i de llum en un món i una època hostil. Em van emocionar especialment les paraules d'En Serge Barba, un dels nens que va néixer a la Maternitat (que ara crec que està a la vora dels setanta anys), quan diu que "la meva mare em va donar la vida i l'Elizabeth Eidenbenz la confiança en el gènere humà".

Si us interessa, veieu aquest video : La Maternitat d'Elna. Us agradarà tant com a mi, n'estic segur.

Les meves felicitacions i una abraçada a totes i a tots els que han treballat perquè aquesta exposició s'hagi pogut visitar a Caldes d'Estrac, en especial a la Rosabel i sobretot a la meva mare, perquè a més d'haver col·laborat, és la meva mare i aquesta és una història de dones, de mares, d'esperança d'humanitat i de tants i tants sustantius i adjectius positius com volgueu posar-li.

The Cure - The End Of The World

2010-03-16T21:06:00.001+01:00

Berlusconi contra tothom que no pensi com ell

2010-03-10T21:18:00.008+01:00

La justícia italiana para els peus a Berlusconi /
Berlusconi diu que la esquerra italiana és soviètica i antidemocràtica
(Público 8/3/10).

-No és un error meu, Berlusconi diu que els que no pensen com ell son antidemocràtics i soviètics-

Rebutjat un decret que el primer ministre italià s'havia "inventat" per tal que la seva llista es pogués presentar a les eleccions a la regió del Lazio.

Silvio Berlusconi acostuma a governar a cop de decret (un decret per tal que no el puguin processar, un decret per tal de poder-se presentar il·legalment a la regió del Lazio, etc.)

Tots sabem el que diu Berlusconi de tots aquells que no pensen com ell o que es neguen a ... "col·laborar". Això ha demostrat que la justícia funciona, de vegades a poc a poc, és cert, però funciona. Però ja se sap, els jutges i jutgesses, alguns i algunes periodistes i ciutadanes i ciutadans anònims són segons ell, babaus dements i sobretot... comunistes!

Entrevista als Filippo Landini

2010-03-03T19:44:00.007+01:00

La música és l'idioma universal. Avui res de política.

Entrevista als Filippo Landini a Canet de Mar.

(per a la meva amiga de Barna-Sants). I és que a Canet tenim de tot: platja, muntanya, bons artistes... i... no som xovinistes)

Ah, el video l'apujat latrup TV a Youtube

Descobrint Montilla

2010-02-27T13:11:00.005+01:00

Dijous passat vaig ser-hi a la presentació del llibre "Descobrint Montilla" de Gabriel Pernau.
Aquesta obra ens apropa més a la figura del president de la Generalitat, home de poques però encertades paraules. Us recomano la seva lectura.

Vaig assistir a l'acte flanquejat per dues persones a les quals els hi tinc un especial afecte : En Ramon Bassas, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Mataró i En Miquel González, regidor socialista a l'Ajuntament de Caldes d'Estrac.

En acabar l'acte, el primer secretari del PSC i president de la Generalitat, ens va dirigir unes paraules. Va estar especialment simpàtic aquella nit. Com ja he dit, el president Montilla és home de poques però encertades paraules.

Gràcies, Ràdio Canet

2010-02-22T21:53:00.009+01:00

Aquesta tarda he pujat a tota pressa les escales que condueixen cap el meu telèfon, on a l'altra banda del fil telefònic (com diuen els periodistes), m'esperava En Quim Masvidal, coordinador de Ràdio Cane t, per a fer-me una entrevista en referència amb la col·laboració que el PSC de Canet de Mar ha fet amb Creu Roja Maresme Centre per tal de recaptar fons per a la reconstrucció d'Haití. Vull donar les gràcies a Ràdio Canet per fer-se'n ressó d'aquesta iniciativa que m'ha donat la oportunitat de fer una crida a la ciutadania de Canet de Mar per a fer qualsevol tipus d'aportació econòmica, per poc que sigui, perquè aquest ajut mai, però mai, és petit. Ells ens necessiten.

APORTACIONS A:

CAIXA LAIETANA CANET DE MAR:

2042 0058 11 3300000834

Per altra banda, haig de dir que des de que col·laboro a l'espai de tertúlia política (els dijous, en directe, a les 20.30h i els dissabtes, en diferit, a les 15:15h), m'he fet oidor habitual de l'emissora (que ja considero una miqueta meva) , que m'acompanya i m'entreté diariament.

Dit això, em queda només felicitar-los pel seu aniversari (ja són trenta anys!).

Situació i perspectives econòmiques. L'opció del Govern Socialista

2010-02-19T20:22:00.004+01:00

Per al vostre coneixement, aquesta és la nota de premsa que des de la Secretaria de Comunicació del PSC de Canet de Mar hem fet arribar als mitjans de comunicació. Us hi esperem a totes i a tots.

- Situació i perspectives econòmiques. L'opció socialista -

Amb Manel Mas, diputat a les Corts Generals

-18.00h

-Casa Museu Domènech i Montaner

Ens plau comunicar-vos que des del PSC de Canet de Mar organitzem l'acte "Situació i perspectives econòmiques. L'opció socialista", en el qual intervindrà el diputat a les Corts Generals Manel Mas, el proper dissabte 27 de febrer a les 18.00 a la Casa Museu Domènech i Montaner.

Joan Robé ha estat un dels diaques permanents nomenats ahir al Bisbat de Girona

2010-02-15T22:07:00.003+01:00

Els que coneixem el Joan, sabem que la seva tasca és importantíssima a Canet de Mar. I no només això, és una d'aquelles persones que en només veure'l et transmet una calma i una tranquil·litat d'esperit.
Endavant Joan! Ho faràs genial!

Podeu llegir la notícia al diari "El Punt".

Foto: LLUÍS SERRAT. "El Punt"

La Maternitat d'Elna

2010-02-13T14:03:00.009+01:00

Del 1939 fins el 1944, Elizabeth Eidenbenz, suïssa de naixement, va aconseguir amb un esperit de sacrifici i de dedicació sense límits, salvar la vida de 597 nens i nenes, fills de pares exil·liats a França en acabar la Guerra Civil Espanyola. D'això tracta l'obra de l'autora Assumpta Montellà que ahir es va representar a la Sala Cabañes de Mataró. Jo hi vaig ser present i us haig de dir que amb "La Maternitat d'Elna" vaig quedar molt però que molt gratament sorprès. Rosa Galindo va interpretar-la magistralment acompanyada pel piano d'En Luc-Olivier Sánchez.

Quantes vegades s'ha dit que hem de conèixer la història per tal que algunes coses no es tornin a repetir. Us la recomano de totes totes. Feu-me cas, si teniu la oportunitat no us la perdeu.

Les entitats que han col·laborat són :

Associació Cultural i Recreativa del carrer Sant Ramon

Associació de la Gent Gran de la Gatassa
Associació de la Gent Gran de l'Havana
Vocalia de Dones de Vista Alegre
Vocalia de Dones de Pla d'en Boet
PSC
JSC
UGT
Unitat Cívica per la República
EPMA
AV de la Llàntia
Plataforma Alcalde Baron
Armats de Mataró
Grup tercer Món
Primavera per la Pau
Justícia i Pau
Centre Catòlic
Taller d'Idees
Fundació Maresme
Amics de la Ciutat
CCOO
Associació Sant Lluc per l'Art

Més que mai, PSC, més que mai Catalunya

2010-02-10T22:38:00.000+01:00

El Pla Local de Joventut

2010-02-07T20:12:00.004+01:00

L'ajuntament de Canet de Mar ha aprovat el Pla Local de Joventut. Aquesta eina promourà la participació dels i les joves. Com ja va manifestar la nostra primera secretària Silvia Tamayo, ja s'estava treballant, però des de l'equip de govern es va considerar que aquesta eina transversal era necessària. Així totes les regidories hi podran aportar la seva col·laboració perquè la nostra joventut sigui encara més participativa. I dic encara més, perquè la veritat és que no ens podem queixar dels nostres i les nostres joves.

Aquesta magnífica pàgina us donarà tota la informació necessària :

Canet Jove

Il·lusió + treball = Projecte Escena

2010-01-27T19:01:00.004+01:00

La il·lusió més el treball, la dedicació de moltes hores i la inestimable col·laboració de Comediants ha fet possible que el Projecte Escena sigui una realitat tangible. A més a més, a partir d'ara i gràcies a la signatura del conveni amb Comediants, els estudiants del nou batxillerat artístic, comptaran amb l'espai de la Cúpula.

La nostra primera secretària i regidora d'Educació, Silvia Tamayo, afirmava en el diari El punt que "es tracta d'una iniciativa educativa que pretén implicar no tan sols les institucions tradicionals del sector, com pot ser el mateix IES Domènech i Montaner, sinó entitats i ciutadans vinculats a les arts escèniques per desenvolupar un projecte més ambiciós d'estudis postobligatoris relacionats amb aquestes disciplines".

Podeu llegir la notícia a El Punt Diari

El Baix Llobregat ja compta amb un nou hospital

2010-01-22T18:01:00.004+01:00

Encara que no sigui del Maresme, la Notícia val la pena de comentar-la:

L'Hospital Comarcal de Sant Joan Despí (Moisès Broggi), era un projecte del 1983. No sé per quina raó va quedar aparcat, així que no faré cap referència, però el que sé del tot cert, és que l'actual Govern de la Generalitat i en concret la Conselleria de Salut encapçalada per Marina Geli, va reimpulsar el projecte què, en poc temps s'ha convertit en una realitat.

Gràcies a aquest nou centre, que assumirà el servei d'onze municipis, els hospitals Dos de Maig i el de Bellvitge seran encara més operatius.

Més informació : elperiodico

Aclaración

2010-01-22T17:26:00.006+01:00

En mi post del lunes 18 de enero, publiqué una referencia a laleydeladependencia.com.
Quiero aclarar que en ningún momento pretendí vincular esta página con ninguna organización política. Simplemente la enlacé porqué creo que es un muy buen recurso para todas las personas interesadas. Pido disculpas si alguien ha podido pensar que existe alguna relación entre laleydeladependencia.com con alguna institución de tipo político y repito que no era mi intención. Reproduzco el mensaje que me han enviado:

Las paginas www.laleydeladependencia.es y www.laleydeladependencia.com no pertenecen a ningun partido ni organismo ni administracion, son un grupo de particulares que desde mayo del 2009 asesoran a nivel nacional sobre la Ley de la Dependencia a todos aquellos que asi lo soliciten por correo info@laleydeladependencia.es

Gràcies per la teva amistat!

2010-01-20T21:39:00.014+01:00

A voltes el destí fa que ens trobem amb persones que ens regalen la seva amistat, que no ens demanen res a canvi i... ens donen tant! Aquesta cançó és per a tu!

Importante comunicado del PSM

2010-01-18T21:33:00.006+01:00

Prestad atención sobretodo las personas que seáis de la Comunidad de Madrid.

El Partido Socialista de Madrid hace llegar este comunicado que reproduzco en su totalidad:

Representantes de 38 plataformas sectoriales constituidas en defensa de los derechos de las personas dependientes han mantenido hoy una reunión de trabajo con los responsables del Partido Socialista de Madrid en la que se ha establecido la creación de una línea 900 para atender a todos aquellos con derecho recibir las prestaciones reconocidas por la Ley de Dependencia. Dicho número telefónico –el 900 101 471, que funcionará desde mañana miércoles en horario: de 10:00 a 14:00 y de 16:30 a 20:00- contará con profesionales que analizarán la situación de cada usuario y le orientarán en cuanto a las acciones a llevar a cabo para beneficiarse de esta Ley, así como a qué plataforma dirigirse para agilizar sus gestiones.

Más información sobre la Ley de dependencia en Espai Obert Socialista

La Riera Gavarra. El fruit del bon treball

2010-01-12T20:00:00.009+01:00

En Manel Mas, que va estar present a Canet de Mar en l'acte d'inauguració, juntament amb el delegat del Govern Joan Rangel i l'alcalde Joaquim Mas, comenta en el seu Diari, que cal felicitar l'equip de Govern que encapçala el socialista Joaquim Mas, per la feina feta amb els evidents bon resultats aconseguits. I jo afegeixo que es tracta d'un dels somnis de la nostra població què, finalment, es veu realitzat. És clar que les coses no sorgeixen de manera espontània i de cop i volta veiem el centre històric del nostre poble urbanitzat i les rieres tal i com estan ara o veiem consolidats els projectes educatius de la mà de la nostra primera secretària i regidora d'Educació i Medi Ambient Silvia tamayo. Es tracta, com ja he dit, d'una qüestió de feina, de feina ben feta i sobretot de dedicació, de moltes hores de trucar a moltes portes. Però...val la pena. O no?

La Riera Gavarra a punt per a la inauguració

2010-01-04T21:51:00.004+01:00

I ara... La fesomia de Canet continua canviant a millor i així, el proper dissabte a les 12 del migdia, s'inaugurarà la nova Riera Gavarra amb la presència del delegat del Govern, Joan Rangel. Una altra prova evident de la bona tasca de l'equip actual a l'Ajuntament. Això són FETS!

Bon Nadal a tothom!

2009-12-22T20:41:00.004+01:00

Us desitjo a totes i a tots un Nadal molt, molt i molt ple de felicitat i un 2010 que no sigui menys. Això sí, un record per a totes les persones que hem tingut la sort de conèixer i que ja no hi són.

Una abraçada a tothom! De tot cor!

Suggeriment

2009-12-14T21:17:00.005+01:00

Un suggeriment per aquests dies de fred. Ja sabeu que m'agrada molt llegir i escoltar. Crec que d'ambdues activitats s'aprèn molt. Aquesta és una pàgina d'audiollibres gratuïts en castellà i en anglès per descarregar: http://www.albalearning.com/

Avui CiU és independentista. I demà?

2009-12-10T23:15:00.011+01:00

Avui els toca ser independentistes. CiU no vol entendre o intenta distorsionar el missatge federalista del PSC amb una paraula que han après fa poquet a dir: "espanyolisme". Intenten, com ja he dit, distorsionar els missatges i les imatges. Probablement perquè tenen molt poca cosa a dir, o perquè el seu és un missatge buit de contingut. Qui ha fet més per l'autogovern de Catalunya no ha estat CiU, precissament. Qui més ha legislat en aquesta matèria no ha estat CiU, precissament. Quina moto ens volen vendre ara? la de la seva deriva independentista? demà canviaran d'opinió? Perquè van votar l'any 2000 la investidura del president Aznar quan no li feia cap falta? Ah, sí, és clar, ho van fer perquè necessitaven el PP per a governar la Generalitat.

L'espanyolisme, benvolguts amics convergents s'expressa amb fets com aquest (Aznar investit per dos cops president del Govern amb els vots de CiU). El catalanisme també s'expressa amb fets. Nosaltres diem: som catalanistes i federalistes, però és que nosaltres, a més de dir-ho ho demostrem. Potser això no ho acabeu de tenir clar o no voleu tenir-ho clar. Fem una mica de memòria. Fem una mica de revisió dels fets.

Us passo un enllaç des d'on podreu llegir un interessantíssim post de Lourdes Muñoz Santamaría amb links a d'altres articles per acabar de rematar la jugada : PSC. Per la dignitat de Catalunya

Fins sempre, company Jordi

2009-12-05T12:12:00.003+01:00

La dignitat de Catalunya

2009-12-03T18:27:00.004+01:00

Aquesta nit a Ràdio Canet em preguntaran la meva opinió sobre l'editorial conjunta dels diaris catalans en defensa de l'Estatut. Doncs la meva opinió és aquesta:

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Adéu, company Joan

2009-11-30T20:42:00.002+01:00

Ahir ens vas deixar. Finalment vas perdre la lluita contra la malaltia i ens vas deixar. Tenim tantes coses que agrair-te i tant que aprendre de tu. No és fàcil dir res quan no es té res a dir, quan un queda emmudit pels aconteixements. Només una cosa: et trobarem a faltar, Joan.

Contra la violència masclista

2009-11-29T19:51:00.010+01:00

Ahir dissabte va ser un dia molt intens i molt ben aprofitat. Juntament amb les companyes i companys responsables electorals i l'alcalde Joaquim Mas, vam assistir a la trobada organitzada per la Federació del Maresme, amb presidència de mesa de Silvia Tamayo i en la qual hi va intervenir la consellera Montserrat Tura, a la qual li haig d'agrair, com ja vaig fer personalment, el seu compromís i la seva simpatia demostrada envers la nostra federació.

Tornada cap a Canet, dinar, i marxar cap a Caldes d'Estrac, on la meva germana, que ja havia estat el divendres amb l'Associació de Dones de Maçanet de la Selva, intervenia a l'acte organitzat per l'Associació de Dones de Caldes d'Estrac.

Les persones conferenciants, van exposar el seu discurs d'una manera realment interessant, i així, es van fer les deu de la nit sense ni tan sols adonar-nos-en.