No veig quin és el problema que els nens parlin dues llengües, si són tres o quatre millor. No sé quin és el problema dels que es queixen de la immersió lingüística però tenen prou recursos com per a enviar a estudiar els seus fills a Suïssa o al Liceu Francès.
Sí, digueu-me innocent, però no veig on és el problema. Potser de vegades, per tal de crispar i "marear la perdiz" trobem problemes on no hi són, oblidant-nos dels reals, els que existeixen i que preocupen de veritat.
La nostra és una riquesa cultural enorme. Sense sortir d'aquest Estat podem parlar cinc llengües diferents. Cuidem el nostre patrimoni cultural perquè la llengua és per a unir, no per a separar.
Jo tampoc veig cap problema, i pago perquè el meu petit parli anglès i si pogués, doncs encara una altre!
ResponEliminaDe fet, 3 famílies son un país?.
Parlem, estimem, llegim en català, tenim una cultura, unes tradicions, la llengua s'ha de cuidar, el país també.
(em deus un cafè :)
És clar! Això està fet, Joana.
ResponEliminaUna abraçada ben forta!